dimarts, 25 d’octubre de 2011

Jornada d'aloses i molt més

El passat divendres 21 de novembre gran part dels membres del grup Parus i alguns convidats es van presentar a l'estació d'anellament de Cant Manent a les 16 de la tarda amb la intenció de passar-hi la nit i capturar algunes de les aloses que es troben ara de pas pel Vallès Oriental.
Membres del grup en plena feina d'anellament

Aprofitant el gran nombre d'assistents i la seva motivació, a més de les 10 xarxes col·locades per les aloses es van distribuir altres 12 pels diferents hàbitats de la finca. Es van muntar xarxes al costat de arbustos plens de fruits, que són molt apreciats per els tallarols; diverses xarxes al voltant del canyís de la bassa, amb la intenció de capturar mosquiters i, amb una mica de sort algun limícola; i fins i tot una xarxa pròxima als boscos que envolten la finca amb la intenció d'agafar espècies arbòries com les mallerengues.

Durant tota la jornada els més veterans del grup van ajudar a identificar, datar i sexar les diferents espècies
Mentre s'estaven muntant les xarxes en el camp obert per a les aloses, l'entusiasme dels assistents va anar en augment quan, de sobte, diversos grups d'aloses van sobrevolar el camp, el que augmentava les possibilitats de captura d'aquella nit. Per al que amb tota l'emoció al cos ens vam dirigir a les xarxes que ja estaven muntades per començar la jornada i anar escalfant per tot el que vindria al llarg de la nit i el matí següent.

La tarda del divendres, va començar amb un parell de bàndols de pardal xàrrec, algun gafarró, una cua-roja fumada i un Blauet. Un cop se'ns va fer de nit, el nombre de captures es va anar reduint i vam aprofitar per a preparar una graellada, on van predominar les rialles, bromes, anècdotes i el bon rotllo. Una cosa que s'agraeix i enriqueix la comunicació entre el grup.
..


Durant el sopar van predominar les rialles, històries i el bon rotllo
 Un cop sopats, vam sortir a fer les primeres batudes de la nit i que millor manera de començar que amb la captura d'un parell de mussols: amb les seves suaus plomes dissenyades per evitar fer soroll durant el vol, els seus cridaners ulls i aquestes afilades urpes que les rapinyaires tenen.


Un dels dos mussols (Athene noctua)
Anellament dels mussols
Detall de les urpes del mussol
Detall una ala del mussol
Poc més tard, en la següent batuda, es van agafar les primeres aloses de la nit. La aloses pertanyen a la família Alaudidae, ocells terrestres de talla petita o mitjana, de plomatges en tons marrons i en els quals destaca principalment l'ungla del dit posterior, que és habitualment llarga i recta.

Una de les aloses (Alauda arvensis)
Detall de la ungla de l'alosa

Una alosa (a l'esquerra) i una cotoliu (a la dreta)
Les rondes es van anar realitzant cada hora i, tot i que les hores anaven passant, l'entusiasme ens mantenia desperts i amb un somriure a la boca. Sobre les 4:00, vam decidir improvisar un petit campament i descansar una mica entre batuda i batuda. Alguns van descansar més que altres, però el temps ens va passar ràpid entre roncs, acuditss i alguna estoneta de son. També cal destacar la captura d'uns quants tords al llarg de la nit. Mentre alguns dels membres descansaven, altres es van oferir voluntaris per a realitzar les últimes batudes de la nit.

Recollint ocells de les xarxes que estaven plenes
I per fi va arribar el matí i, després d'un breu esmorzar, vam anar a fer la primera batuda del matí. Mentre ens acostàvem a les xarxes es notava una gran quantitat de moviment d'aus al nostre voltant i, quan semblava que la jornada ja hauria d'anar acabant... quina sorpresa la nostra al trobar les xarxes plenes de tallarols de casquet i un interminable nombre d'aus de diferents espècies! Entre els quals cal destacar un gaig, diverses cueretes blanques, un rascló, cotolius... fins a un total de 330 individus de 28 espècies diferents:

Pit-roig (Erithacus rubecula)-------------------- 29
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)-------- 49
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)----------- 111
Rossinyol bord (Cettia cetti)------------------------ 3
Gaig (Garrulus glandarius)------------------------- 1
Pardal xàrrec (Passer montanus)------------------26
Cuereta blanca (Motacilla alba)-------------------- 4
Gafarró (Serinus serinus)--------------------------- 5
Pardal comú (Passer domesticus)------------------ 11
Pardal de bardissa (Prunella modularis)------------ 7
Blauet (Alcedo atthis)------------------------------ 2
Mallerenga carbonera (Parus major)--------------- 9
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)--------- 1
Titella (Anthus pratensis)-------------------------- 2
Tord comú (Turdus philomelos)--------------------- 15
Alosa (Alauda arvensis)---------------------------- 27
Mussol comú (Acthene noctua)---------------------- 2
Bec de corall (Estrilda astrild)------------------------ 5
Cargolet (Troglodytes troglodytes)------------------ 2
Rascló (Rallus aquaticus)----------------------------- 1
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)------------6
Gratapalles (Emberiza cirlus)------------------------- 1
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)--------------- 1
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)-------------- 3
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)---1
Pinsà comú (Fringilla coelebs)------------------------ 2
Cotoliu (lullula arborea)------------------------------ 1
Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus)--------- 1

Un pardal de bardissa (Prunella modularis)
Un rascló (Rallus aquaticus)
Finalmente, i per rematar la jornada, no podíem tenir una altra sorpresa que la captura de un parell de tallarols recapturats: un d'Italia i un altre d'Alemania. Encara ens costa de creure que fos una única jornada, i quina jornada! 20 hores des de que es van començar a muntar les xarxes fins que es van desmuntar i pràcticament sense parar. Alguns dels membres la qualifiquen com la millor que ha fet Parus al Vallès. Única en nombre de captures, espècies i en durada.

Detall de l'anella italiana que portava el tallarol de casquet
Cal destacar que la jornada va ser possible gràcies a l'esforç de cada un dels participants que van fer d'aquesta, una jornada inoblidable. Aquests van ser: Jordi Rodríguez, Ángel Fernández, Ignasi Toranzo, Irene Arroyo, Verònica Cortés, Sandra Gurri, Natàlia Pérez, Carles Furquet, Frederic Sánchez, Luis i Sergio Hernández, també ens va visitar una estona a la nit na Pilar Gómez.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Estudi del Rossinyol del Japó a la Serra de Marina

Aquest dissabte 15 d'octubre i dintre de l'estudi que PARUS realitza sobre el Rossinyol del Japó, s'ha realitzat una jornada d'anellament a la Serra de Marina.
Matí fresc i sense calor on ja hem vist els primers jerseis, recornant-nos que ja fa dies que estem a la tardor, encara que la calor d'aquest dies passat ens ho fes oblidar.
El dia es llevà amb una agradable sensació amb uns 12ºC i va transcórrer amb una molt agradable temperatura d'uns 22ºC, sense vent i amb núvols intermitents que de tant en tant amagaven el sol.

El Bruel (Regulus ignicapilla) sempre present als anellaments a la Serra Marina.

Jornada mogudeta, dons el pas migratori estava molt activat amb molta preséncia de tallarols i pit-rojos que ens envoltaven i refilaven per arreu.
El resultat de les captures realitzades és el següent:

- pit-roig (Erithacus rubecula) - 38
- tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) - 53
- tord comú (Turdus philomelos) - 3
- merla (Turdus merula) - 3
- rossinyol del Japó (Leoithrix lutea) - 3
- mallerenga blava (Parus caeruleus) - 1
- bruel (Regulus ignicapillus) - 2
- pardal de bardissa (Prunella modularis) - 1
- mallerenga carbonera (Parus major) - 1

Un total  de 105 ocells anellats de 9 espècies diferents

El primer pardal de bardissa (Prunella modularis) d'aquesta tardor.

Moltíssims pit-roig (Erithacus rubecula) per arreu de la Serra.

L'estudi que estem realitzant amb els rossinyols del Japó consisteix en esbrinar mitjançant coloració el sexat i datat dels individus, esbrinar les mudes i la seva possible datació, calcular la població i distribució dels mateixos a les zones d'estudi.
Malgrat el seu nom,'rossinyol del Japó', aquest popular ocell de gàbia en realitat no és un veritable rossinyol ni procedeix del Japó, sinó que és un passeriforme de la família dels timàlids que habita en zones boscoses amb del sud d'Àsia, des del nord-oest de l'Himàlaia fins al sud de la Xina. A més, ha estat introduït a diferents llocs del món, com ara el Japó, les illes Hawai, l'illa Reunió i Catalunya.
Es tracta d'una espècie sense dimorfisme sexual, és a dir, sense caràcters físics que permetin distingir els dos sexes. Presenten una coloració verdosa a la part superior del cap, i groga a la part inferior que es va tornant més ataronjada a mesura que s’acosta al pit. Al voltant de l’ull presenta una franja d’una tonalitat groc clar, i la resta del cos és d’una tonalitat gris verdosa excepte les primàries de les ales, que són d’un color vermell ben marcat, amb els extrems amb franges de color negre blavós i groc. El bec és de color vermell.
S’alimenta de llavors, petits fruits i també d’insectes. És una espècie gregària, que sol trobar-se en grups de més de 10 individus, tot i que a l’època reproductora es torna més territorial i es troba en parelles.(Tret de la WEB del ZOO de Barcelona).

 Membres de PARUS mirant fitxes i notes dels Rossinyols del Japó (Leiotrix lutea).

Amb els ocells capturats obrim fitxes de muda i altres paràmetres per l'estudi.

 Comparativa de les mudes completes que estan realitzant aquest exemplars.

 Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea).

Un cop anellats i mesurats es retornen al medi.


En aquesta jornada: Ignasi Toranzo, Antonio España, Ángel Fernández, Carles Furquet, Jordi Rodríguez, Gonzalo Agudo, Jordi Prat i Miquel.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Anellant a St. Fost

Per fi un matí fresc d'anellament La veritat és que ja tocava. A hores d'ara de l'any ja hauríem d'anar una mica més abrigats del que anem ara. Amb les jaquetes cordades fins a a dalt, hem començat a muntar xarxes. Hem tingut sort perquè, en altres ocasions, la vegetació ha crescut molt i hem hagut d'estar "netejant la zona" per habilitar-la perquè les xarxes no s'enganxin. Aquesta vegada no ha estat així, i amb prou feines hem hagut de retocar gens.

 Mascle de bruel (Regulus ignicapilla)

 Mascle de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Aquesta vegada no hem muntat un gran nombre de xarxes, solament cinc, però crèiem que seria suficient per intentar capturar i anellar un bon nombre de tallarols de casquet, ja que, normalment en aquesta època de l'any, aquí se solen anellar molts, ja que aquest enclavament és ideal per al pas migratori a la tardor. En aquesta ocasió no ha estat així. Només han estat 23 tallarols, cosa que ens ha sorprès molt, acostumats com estàvem a apropar-nos o superar el centenar d'aus gairebé sempre que hem anellat aquí

 Emilio i Antonio fent-li fotos a un rossinyol del japó

Xarxa

El total d'aus anellades aquest matí ha estat de 52, de 7 espècies diferents. Han estat aquest:

23.... tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
23.... pitroig (Erithacus rubecula)
1...... rossinyol del Japó (Leiotrhix lutea)
2.....  bruel (Regulus ignicapilla)
1.....  mallerenga carbonera (Parus major)
1.....  mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1....  merla (Turdus merula)

Hem fet aquesta jornada d'anellament Ignasi Toranzo, Jordi Rodríguez, Emilio Pagani i Antonio España.

Orenetes al Besos

A la tarda del passat divendres 7 d'octubre, contra vent i aigua, diversos membres de PARUS anaven decidits al riu Besòs amb la intenció de realitzar la major jornada d'orenetes de l'any. Tot i que al nostre voltant rondaven diversos cúmuls de núvols, només arribar ens vam disposar a muntar les xarxes en el canyissar. Fins aquest moment tot anava bé, però mentre acabàvem de muntar-les i discutíem si muntar alguna més o què fer, va començar a ploure. 

Mosquiter comú (Phylloscopus collibita)
Al principi no plovia gaire, i per això vam deixar les xarxes i ens vam protegir als cotxes esperant que passés. Cada vegada plovia més i més, però tot i així vèiem passar estols d'orenetes sobre els nostres caps i això ens va fer aguantar una mica més, fins que finalment, quan ja semblava tot perdut, va parar la pluja i vam poder tirar endavant amb els darrers estols d'orenetes. 

Membres del Grup recollint orenetes de les xarxes
Al final, el que semblava que seria una jornada malmesa, va acabar amb un total de 122 captures:

- pit-roig (Erithacus rubecula) - 1
- mosquiter comú (Phylloscopus collybita) - 3
- oreneta vulgar (Hirundo rustica) - 111
- mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) - 1
- bec de corall senegalès (Estrilda astrild) - 2
- boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)  - 4

Les orenetes joves (a l'esquerra) es poden diferenciar
de les adultes (a la dreta) a més de per la cua
per la coloracio del seu pitet
Les orenetas mascles (esquerra) es diferencian de les
femelles (dreta) per la mida de la cua
En aquesta jornada van participar Ángel Fernández, Jordi Rodríguez, Ignasi Toranzo, Sandra Gurri, Natalia Pérez i Sergio Hernández.

dijous, 6 d’octubre de 2011

Dia mundial de les aus a Santa Eulalia

El passat diumenge 2 d'octubre, Grup PARUS va tornar a participar en la celebració del Dia Mundial de les Aus, al parc de Can Font de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental, Barcelona).
 

Els nens són els que més van gaudir durant tota la jornada

Al llarg del matí unes 100 persones van poder conèixer, mitjançant aquesta jornada d'anellament, les aus més comuns que poden trobar en aquestes dates al seu entorn més proper. A més a més, un cop realitzada la primera batuda, els més matiners van poder gaudir d'una excursió ornitològica, a traves del riu Tenes. I més tard, al llarg del matí, la jornada d'anellament va ser acompanyada de tallers per a nens i pares organitzats pel Grup d'Ornitologia del Tenes (GOT), des del taller de menjadors amb cacauets per mallerengues, passant per el taller de dibuixos, fins al taller de construcció de caixes-niu.

En total es va capturar una cinquantena d’aus, entre les quals van destacar en nombre els tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), que es troben en ple pas migratori, i els pit-rojos (Erithacus rubecula). Com cada any, no podia faltar el cridaner blauet (Alcedo athis) i les estilitzades cueretes torrenteres (Motacilla cinerea).
Jordi explicant les principals característiques del blauet

També vam poder gaudir d'un dels ocells més petits d'Europa, el bruel (Regulus ignicapillus), merles (Turdus merula), rossinyols bords (Cettia cetti), mallarengues carboneres (Parus major) i alguna boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).

Anellament d’un pit-roig

Per clausurar la jornada es va alliberar una parella de xoriguers vulgars (Falco tinnunculus) provinents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Finalment, per acomiadar-nos i comentar les impressions del matí acabem amb un pica-pica. 

Aquesta jornada va ser realitzada per Jordi Rodríguez, Ángel Fernández, Ignasi Toranzo, Antonio España, Manuel Flores i Sergio Hernández.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Matí a Tordera i tarda el Besos

El passat divendres 30 de setembre a la matinada, diversos membres del grup Parus van decidir posar rumb cap una zona entre canyissar i cultiu a Tordera, amb la intenció de passar el dia allà anellant i controlant el pas migratori en aquesta zona. Encara de nit, decidits, van obrir diversos passadissos entre el canyís i, encara que la zona semblava diferent, la confusió que genera la nit ens va fer seguir endavant i muntar totes les xarxes en els millors llocs possibles. Un cop muntades les xarxes, i ja de dia, fent una passejada per la zona ens vam adonar de que la zona estava molt modificada i que a on abans hi havia canyís, ara havia tomaqueres o blat de moro, i allà on no hi havia res conreat el terreny estava aixecat per maquinària pesada. Ens trobàvem en un terreny molt modificat i extremament diferent al que el grup havia trobat altres anys. A més, encara que eren les primeres hores del matí, no es sentien gaire aus al nostre voltant. Tanmateix, no ens vam desanima i vam deixar funcionar les xarxes. Però a poc a poc ens vam anar adonant que les nostres sospites eren certes i que la densitat d'aus era molt baixa. Tot i així vam poder veure unes quantes tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), pit-rojos (Erithacus rubecula), un parell de trists (Cisticola juncidis) i algunes mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus) entre altres. En total les captures del matí van ser 22:
2 .... Merla (Turdus merula)
4 .... Rossinyol bord (Cettia cetti)
2 .... Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 .... Pic de corall (Estrilda astrid)
3 .... Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
2 .... Trist (Cisticola juncidis)
5 .... Mosquiter comú (Phyloscopus collibita)
3 .... Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

El blauet va ser el primer en caure per la tarda
Prou decebuts per l'estat del lloc, vam estar a punt d'abandonar i marxar a casa a migdia, però després d'unes quantes trucades d'altres membres del grup que van donar l'avís de pas d'orenetes pels voltants del riu Besos, vam decidir canviar de pla. Amb esperances renovades, vam recollir tot el material i ens vam posar direcció a la Llagosta. Un cop allà, un altre membre del grup esperava per a prendre el relleu i activar la resta del grup. Gràcies al seu entusiasme i habilitat de planificar el muntatge, la coordinació del grup va ser perfecta: primer obrir passadís en canyís per a una xarxa de 12 i una altra de 18 m. Un cop oberts, vam anar al riu, que anava molt crescut i com que no portàvem badeadores, no el podíem creuar. Bé, no ho podíem creuar per on sempre posàvem les xarxes, però vam provar més amunt i vam travessar el riu amb altres xarxes.
Tal i com ens havien informat, pel cel voleiaven prou orenetes, però a mesura que s'acostava la nit (cap a les 20 hores ), cada vegada passaven bàndols més grans, fins que va arribar un punt en què al cel més que bàndols orenetes, semblaven eixams d'orenetes. Centenars d'orenetes i algun falciot volaven sobre els nostres caps.
Centenars d'orenetes al voltant dels canyissars
La pena va ser que el grup portava tot el dia en actiu i, la majoria, havia d'atendre altres compromisos familiars, de manera que es va decidir recollir les primeres 100 orenetes que havien caigut i recollir les xarxes per poder tornar aviat a casa. Tot i així, encara se'ns escapa un somriure quan pensem en aquest moment en què tantes orenetes volaven al nostre voltant. I bé, divendres que bé provarem un altre cop, i aquesta vegada sense presses i sense compromisos.