El Besòs ple de vida.

Es fa de dia als voltants del riu Besòs.

Dimecres dia 14 de novembre, alguns membres del grup PARUS vam anar a anellar al voltant de la depuradora de La Llagosta.
Aquesta depuradora biològica tracta les aigües residuals urbanes i industrials de Sentmenat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Maria de Martorelles, Martorelles, La Llagosta i Sant Fost de Campsentelles.
Està dissenyada per a tractar 43.000 m³/dia, que suposa una població equivalent de 358.000 habitants.
Les aigües arriben a la planta per una xarxa de col·lectors en alta de 50,10 Km (informació treta de la web del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs).

 Petit grup dels abundants corbs marins (Phalacrocorax carbo).

El dia va llevar-se amb molt vent, fent dubtar fins i tot de la possibilitat de realitzar la sessió d'anellament, dons amb el vent les xarxes s'inflen com una vela i fa impossible realitzar les captures necessàries per fer l'anellament. Al arribar al lloc on instal·lem la nostra estació d'anellament el vent havia remès i podíem realitzar ala jornada sense cap dificultat amb una temperatura agradable, d'uns 15 Cº, i un cel mig ennuvolat.

 Un cop anellat els primers ocells, gaudim amb observacions i converses ornitològiques.

 Un curiós estol de cotorres argentines(Myiopsitta monachus).

Durant tota la jornada l'observació d'aus va ser molt gratificant amb gavines, bernats, corb marins, aligots fins i tot un petit estol de cotorres argentines, però el que de debò ens va deixar esmaperduts va ser un petit grup de grues (Grus grus)que passaven per sobre dels nostres caps.

 Les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) son presents durant totes les jornades al riu Besòs.

Un aligot (Buteo buteo) ens va sobrepassar a pocs metres de nosaltres.

 Papallona de l´agram, maculada, o papallona dels murs (Pararge aegeria), molt comuna en marges i clarianes de bosc, se la pot veure fins i tot durant l'hivern.

 Realitzem batudes per les xarxes el més sovint possible, així evitem un estrès innecessari a les aus capturades.

L'extracció de les aus capturades la realitzem amb molta cura i delicadesa.

 L'estudi i l'aprenentatge continu ens fa millorar en la datació dels complicats mosquiters (Phylloscopus collbybita).

El resultat de la jornada d'anellament es va resoldre amb 42 ocells anellats de 11 espècies diferents, distribuïts de la següent forma:

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)-12
Blauet (Alcedo atthis)-2
Rossinyol bord (Cettia cetti)-4
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)-1
Pit-roig (Erithacus rubecula)-7
Bec de corrall (Estrilda astrild)-1
Pinsà comú (Fringilla coelebs)-1
Mallerenga carbonera (Parus major)-1
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)-4
Merla (Turdus merula)-1
Tord comú (Turdus philomelos)-1

La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) ha estat l'ocell més anellat en aquesta jornada. 



 Rossinyol bord (Cettia cetti).

Aquest ocell exòtic, Bec de corral senegalès (Estrilda astrild), s'han aclimatat massa bé a les nostres contrades

 Bec de corral senegalès (Estrilda astrild).

 Els blauets (Alcedo atthis) han tornat en gran nombre per tota la conca del Besòs, esperem no s'aturi la recuperació de tota la conca del Besòs, també depèn de nosaltres.

El blauet (Alcedo atthis) és la maragda voladora del riu.

Un dels moments més emotius és a l'hora d'alliberar en perfectes condicions dels exemplars capturats i anellats. 

Aquesta jornada ha estat possible gràcies a Sergio Hernàndez, Irene Arroyo, Jordi Rodri, Fermín Rodríguez

Tornem a la serra de Marina i a l'Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes

El passat dissabte dia 10 de novembre, vam tornar a la serra de Marina per reprendre els anellaments que realitzem periòdicament a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.

 L'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes

L'antiga parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes és situada en una petita vall per on corre el torrent de Can Torrents, a migdia del poble de Sant Fost. L'església, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001.  Fou suprimida com a parròquia el 1867.  Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del grup Amics de Cabanyes.  És un edifici romànic, d'una sola nau, coberta amb volta apuntada que en la línia d'arrencament té una cornisa de secció tòrica. L'absis és de planta semicircular. L'edifici és construït amb carreus de pedra tallada. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un antipendi d'altar, amb escenes de Sant Cebrià. Des del 1978 s'hi celebra un aplec el segon diumenge de setembre.

 Els bolets son per tot arreu

Matí fresc i sense calor on ja hem vist els primers jerseis, recordant-nos que ja fa dies que estem a la tardor, El dia es llevà amb una agradable sensació amb uns 12ºC i va transcórrer amb una molt agradable temperatura d'uns 18ºC, sense vent i amb núvols encara  que de tant en tant treia el nas el sol.

Els nostres companys aficionats a la fotografia van disfrutar de l'explosió de bolets i colors de la tardor, no només gaudim amb els ocells.

Jornada  tranquil·la  degut a que el pas migratori d’espècies com els tallarols es va terminant, però cal destacar la presencia d’una gran quantitat de pit-rojos europeus que s’han instal•lat a la serra per passar l’hivern.

Ben aviat comencem a capturar els tant esperats Rossinyols del Japó (Leiothrix lutea), ocells que el nostre grup dedica una atenció especial amb els estudis que realitzem a la serra.

Juntament amb els pardals d'ala blanca (Montifrigilla nivalis) els rossinyols del Japó(Leiothrix lutea) son els ocells als que se li prenen més mesures i mostres d'ADN de tots els ocells que capturem i anellem.

 Un dels dos rossinyols del Japó(Leiothrix lutea) recuperats en aquesta jornada.

 Els quatre nous anellaments de rossinyol del Japó(Leiothrix lutea) de la jornada.

Un dels recursos alimentaris principals dels Rossinyols en aquesta època son les cireres de pastor o d'arboç que abunden de forma notable per tota la serra.

 Cirera de pastor, font important d'aliment per molts dels ocells de la Serra de Marina.

Aquesta jornada la completem amb 39 ocells anellats de 9 espècies diferents, la relació de la mateixa és:

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)-6
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)-5
Pit-roig (Erithacus rubecula)-12
Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea)-6
Pardal de bardissa (Prunella modularis)-2
Bruel (Regulus ignicapilla)-1
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)-7

 Quatre magnífiques mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus).

Tendres fotos de mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)

Els pardals de bardissa d'europa, ja s'estan instalant en els nostres boscos i serres. 

 El més petit de la jornada un Bruel (Regulus ignicapilla)

Les nostres jornades es caracteritzen per una gran comunió entre tots els membres, així com un gran respecte per tota la fauna i l'entorn que ens envolta.



En aquesta jornada han participat: Sandra Gurri, Pepa Oller, Jaime Resano, Joan Elias, Fermín Rodríguez, Frederic Sánchez i Jordi Rodríguez. Hem d'agrair a Fermín i Frederic les fotos de la jornada

El primer Mosquiter de doble ratlla del grup

Dimarts dia 6 de novembre el nostre company de grup Carles Furquet, va anellar el primer Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) que anella membres del nostre grup.

Aquest petit mosquiter recorda una mica al bruel (Regulus ignicapilla) per la seva cella groguenca que li arriba quasi fins el clatell i la llista ocular fosca, així com la dobla franja alar blanca i la indistinta franja tènue pileal central.

Aquesta au abunda en els boscos tant de terres baixes com montans de la seva àrea de distribució, i a l'hivern també es troba en terres cultivades. El seu àmbit de cria s'estén des dels Urals cap a l'est fins a la Xina, al nord de l'Himàlaia i les seves cadenes muntanyoses associades. El seu hàbitat d'hivern és el bosc de fulla ampla de terres baixes, de manera que és rar veure-ho al nord de l'Índia oriental, passant els hiverns en el Sud-est Asiàtic tropical. A finals de setembre i octubre alguns exemplars es poden allunyar fins a Europa Occidental, fins arribar a les nostres contrades molt ocasionalment, barrejat amb els mosquiters comuns (Phylloscopus collybita).

Primer Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) anellat per membres del grup. Foto Carles Furquet.

Reietons al Pirineu

Panoràmica del coll del Buc i del Prepirineu.

El passat divendres 1 de novembre uns quants valents del grup PARUS van realitzar una jornada d'anellament a les terres del Prepirineu, per veure algunes espècies típiques de les pinedes de la zona, més concretament a prop del Coll del Buc (Plans), al terme municipal de Josa i Tuixén a la comarca del  Berguedà.
El Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós. El vessant  on anellem, és dominat per pinedes  de pi roig
La flora és molt variada amb un gran nombre d'espècies de molses, herbes i flors, com la pulsatil·la blanca, el pa de cucut i diverses píroles. La fauna té un gran interès; als boscs hi viuen el picot negre i diversos mamífers petits com el talpó roig o la musaranya, i a les pinedes habita el gall salvatge; des que és protegit, ja no es fa rar de veure-hi algun estol d'isards, també hi ha documentada la presència del llop.

Les captures es succeïent batuda rera batuda amb una bona quantitat d'ocells

 Vam gaudir d'unes espècies que no acostumen a capturar en les nostres jornades.

El matí va compartir estones de sol, núvols i, fins i tot, algun plugim que en cap cas ens va desanimar a realitzar la jornada completa. Hem d'agrair la companyia dels nostres companys anelladors Sergi , i Rafael així com del Arnau fill de Sergi on vam poder compartir coneixements, formes d'anellar i tertúlies de diversos temes de l'actualitat del món de l'anellament a Europa.

 També vam poder aprofitar els coneixements del Sergi i Rafa que ens van acompanyar en aquesta jornada.

Aquí teniu el llistat de les captures, podríem dir que la sessió quasi va ser monotemàtica per la gran quantitat de reietons que vam capturar, també destacar el repòquer de mallerengues realitzat:

- mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) - 5
- raspinell comú (Certhia brachydactyla) - 6
- mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - 1
- pit-roig (Erithacus rubecula) - 1
- mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) - 5
- mallerenga carbonera (Parus major) - 2
- mallerenga petita (Periparus ater) - 16
- bruel (Regulus ignicapilla) - 1
- reietó (Regulus regulus) - 56
- merla (Turdus merula) - 1
Un total de 94 ocells de 10 espècies diferents.

El rei de la jornada, mai millor dit, el reitó (Regulus regulus)

Comparativa del cap d'una femella (Esquerra) i un mascle (dreta) de reietó(Regulus regulus)

Un exemplar de una de les més belles mallerengues del país la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).

El sempre curiós raspinell (Certhia brachydactyla)

La gegant de la jornada una merla femella (Turdus merula).

Comparativa entre el reietó (Regulus regulus, esquerra) i el seu cosí el bruel (Regulus ignicapilla, dreta)

Comparativa de més aprop, entre el reietó (Regulus regulus, esquerra) i el seu cosí el bruel (Regulus ignicapilla, dreta)

Sempre és agradable anellar el símbol de la nostra entitat, la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) abans Parus caeruleus, d'aquí el nom de la nostra entitat, de moment no hem pensat de canviar el nom de l'entitat, així com li han fet a la nostra ensenya.

Finalment un dels ocells més anellat en les nostres sessions el pit-roig (Erithacus rubecula), avui va ser tota una raresa.

Aqueste jornada ha estat realitzada gràcies a: Ignasi Toranzo, Frederic Sànchez, Joan Elias, Àngel Fernàndez, Sergi Sales, Toni Toranzo, Arnau Sales, Rafael González de Lucas i Jordi Rodri.

Marató d'anellament a Can Manent

Feia molt de temps que no realitzàvem una reunió de grup; i ja teníem un munt de coses per debatre, projectes que definir, coses que organitzar i, sobretot, ganes de trobar-nos i tenir temps per estar junts.

Així que finalment vam decidir trobar-nos el divendres 26 d'octubre per fer un anellament, sopar amb acampada a Can Manent i seguir anellant fins al migdia del dia 27.

Alguns membres del grup transportant el material a la zona de captura

El muntatge de xarxes va començar a les 15:30 i a poc a poc vam anar passant pels diferents hàbitats de Can Manent: la bassa, la riera, el prat, el bosc, etc.

Muntant les xarxes

Per començar la jornada vam obrir les xarxes al capvespre i es van capturar un grup de pardals xarrecs. Aquests comuns però bells ocells son més petits i de colors més vius que el pardal comú y no presenten dimorfisme sexual.

Un dels pardals xarrecs (Passer montanus)

Una vegada caiguda la nit, va arribar l'hora de preparar el sopar, en el qual l'Àngel va preparar unes delicioses pizzes de collita pròpia que vam acompanyar d'embotits i fuets de la terra. 

Una de les pizzes casolanes

El bon ambient va predominar durant tota la jornada, però calen destacar el bon rotllo i els riures durant el sopar que finalment va acabar amb un petit espectacle. 

No podia faltar una mica d'espectacle

Una vegada sopats i posats al dia, va arribar el moment de posar-se seriosos i reunir-nos per debatre sobre els nous projectes i qüestions logístiques dins del grup. A més a més, es va proposar fer en aquest tipus de jornades esteses, monogràfics sobre els diferents tipus d'aus per refrescar els nostres coneixements i anar aprenent cada dia una mica més sobre aquests animals que ens apassionen. Com a exemple, i per engegar aquesta proposta, el Jordi ens va presentar diferents aspectes i metodologies de datat i sexat de la Sylvia atricapilla així com les diferents subespècies que podem trobar a Europa i el Paleàrtic Occidental. 

Jordi ens va explicar moltes coses sobre la biologia dels Tallarols de Casquet

Com altres anys, vam aprofitar aquesta nit per fer el seguiment migratori de les aloses durant la tardor. Aquestes aus migren de nit, però aquesta nit no van passar per Can Manent. Potser era massa aviat i no havien començat a creuar la península, o a causa de la inestabilitat climàtica aquesta nit no van migrar,  o pot ser a causa de qualsevol altra raó no vam aconseguir capturar cap. Tot i així a les xarxes ens va sorprendre un esplèndid exemplar mascle adult d'Òliba.

L'Òliba, la reina de la nit a Can Manent

De camí a les xarxes vam trobar un Bufo calamita

Ja al matí el cel seguia cobert de núvols i feia bastant fred, però la pluja ens va respectar durant tota la jornada.

Tot i que el cel estava cobert, Can Manent ens va donar els bons dies amb un paisatge impressionant

Un ambient de treball i aprenentatge va predominar durant tot el matí.

Membres del grup en plena feina

Finalment, el resultat d'aquesta marató d'anellament realitzada a Can Manent, va ser de 148 ocells de 20 espècies diferents:

1 Blauet (Alcedo atthis)

3 Passerell (Carduelis cannabia)

1 Cadernera (Carduelis carduelis)
1 Raspinell (Certhia brachydactyla)
1 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
22 Pit-roig (Erithacus rubecula)
6 Pinsà comú (Fringilla Coelebs)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
9 Mallerenga carbonera (Parus major)
6 Pardal comú (Passer domesticus)
17 Pardal xarrec (Passer montanus)
21 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
4 Gafarró (Serinus serinus)
38 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
6 Merla (Turdus merula)5 Tord (Turdus philomelos)
1 Òliba (Tyto alba) 

A continuació podeu veure alguns dels exemplars capturats:

Detall del cap del Mosquiter comú

Un jove de Sylvia atricapilla amb algunes de les plomes del cap sense mudar encara

El primer Repicatalons de l'Hivern a Can Manent

Detall del cap d'un Bruel

Detall del pili del Bruel

Arriba l'hivern i cada vegada tenim més Pit-rojos

En aquesta jornada van partcipar: Àngel Fernàndez, Jordi Rodríguez, Ignasi Toranzo, Antonio España, Carles Furquet, Manuel Flores, Jaime Resano, Sepand Riyaji, Mohamad Ali, Sandra Gurri, Irene Arroyo, Sergio Hernández, Jose Bozas, Joan Elias, Frederic Sánchez i Fermín Rodríguez.