Migració primaveral a Esparreguera

Montserrat, la muntanya sembla que ens vigili durant tota la jornada.

Dissabte 16 de març, membres del Grup PARUS vam realitzar una jornada d’anellament als entorns d'Esparreguera a peu de la muntanya sagrada de Montserrat.
Entusiasmats per la idea de començar l'anellament migratori que ja està en plena marxa. Sense deixar-se acovardir per la previsió de pluges matinals, ens vam reunir uns membres del grup amb la ferma idea d'aprofitar l'intens pas migratori primaveral o prenupcial, especialment de tallarols de casquet.
El nostre amfitrió i natural de la zona, Frederic, en arribar nosaltres ja havia fet la meitat de la feina, el matí era agradable encara que amenaçava pluja,  finalment vam haver de recollir a correcuita amb la pluja marcant el ritme.

 El pas de àguiles marcenca (Circaetus gallicus) era molt fort, 7 exemplars en poc menys d'una hora.

 Les aus dediquen una part important del seu temps a l’alimentació, que és especialment indispensable per cobrir les despeses d’energia necessària per volar i de nutrients per mantenir el plomatge en condicions.
En els climes freds i temperats del nord i centre d’Europa, les baixes temperatures hivernals provoquen la desaparició de molts insectes i microvertebrats així com la congelació de la superfície de les aigües i el recobriment de neu de la vegetació i el sòl. En aquestes circumstàncies, les aus aquàtiques, les aus insectívores i granívores no poden accedir a l’aliment.
Això fa que les aus es vegin obligades a grans desplaçaments per arribar a les àrees d’hivernada, al sud d’Europa i d’Àfrica, on les condicions climàtiques hivernals no són tan rigoroses i poden trobar l’aliment i temperatures més benignes.
Un cop ha passat l’hivern, les aus tornen als llocs d’origen, on el desglaç provoca una explosió de vida i l’aliment està disponible en abundància: creixen i floreixen els vegetals, hi ha una gran quantitat d’insectes, l’aigua és abundant, etc.
Aquest procés –conegut com migració- es produeix anualment i només les aus es desplacen d’aquesta manera, ja que són els únics animals capaços de fer un viatge tan llarg en un període de temps relativament curt.
No migren totes les aus i no totes les poblacions d’una espècie són necessàriament migradores.
Sembla que l’origen de les migracions el trobem en l’última glaciació, quan el retrocés dels gels va allunyar progressivament les zones de tundra de les zones tropicals, cosa que va fer que s’haguessin de desplaçar cada vegada a més distància.

 Els més veterans alliçonen a la nova fornada d'anelladors, Frederic (el mestre) amb el Dani (l'alumne).

 Taula d'anellament on processem tots els exemplars capturats.

La forma en que ha mudat l'ocell ens indica la seva edat, aquí es veu clarament la diferència entre les plomes noves mudades i les velles.

Anellant una merla, tot esperant reporti dades interessant en el futur.

Vàrem capturar un total de 32 ocells anellats d'un total de 8 espècies diferents:

2 mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
4 pit-roig (Erithacus rubecula)
2 merla (Turdus merula)
11 tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
9 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)

 Femella de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

 Mascle de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

 Mascle de mallerenga carbonera (Parus major)

 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Aquesta jornada va estar realitzada gràcies a la presència de: Frederic, Pierino, Natàlia, Irene, Dani, Lluís i Jordi. Agrair les fotos cedides per Pierino Perrone i Frederic Sànchez.