Anellament de Pardal d'ala blanca a Suïssa

El nostre projecte d'estudi del Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) iniciat a l'hivern del 2005, segueix oferint informació molt interessant en quant a connectivitat entre les poblacions dels Alps i Pirineus, amb una recent recuperació d’un individu anellat al Pirineu Gironí i recapturat als Alps Italians. Sens dubte, el projecte va agafant molta força gràcies a la il·lusió, treball i esforços per part de tot el grup.

Fins a la data, són tres els exemplars pels quals hem obtingut informació referent als moviments entre Alps i Pirineu, amb dos individus anellats a Catalunya i recapturats al Alps (Suïssa i Itàlia) i un altre anellat als Alps Austríacs i recapturat durant l’hivern al Pirineu Català (veure propera nota a l’Abellerol, revista del Institut Català d’Ornitologia). Gràcies a aquestes recuperacions hem descobert que el Pardal d'ala blanca a la nostra àrea d'estudi (Europa occidental) no és totalment sedentari, i a més de realitzar moviments altitudinals durant l’hivern (com ja es conegut), també realitza moviments latitudinals que almenys connecten les poblacions reproductores dels Alps i les hivernants del Pirineu Oriental.

No obstant això, encara hi ha molts interrogants sobre la connectivitat entre poblacions reproductores i hivernants com ara als Alps i Pirineu. Per exemple, es desconeix en quina proporció els individus hivernants al Pirineu procedeixen d’altres poblacions reproductores (i.e. quin nombre d’individus arriben cada any? En quina mida estan marcats per les condicions meteorològiques? Quines condicionants ecològiques fan que els individus es desplacin a passar l’hivern lluny de les seves àrees de cria?...). És per això que l'any 2012 vam ampliar el nostre projecte d’estudi del Pardal d’ala blanca, amb la intenció de poder abordar algunes d’aquestes qüestions. Per exemple, hem començat un estudi d’anàlisi d’isòtops estables a les plomes dels individus hivernants del Pirineu Català per tal de fer una aproximació al volum de individus que arriben de les poblacions reproductores dels Alps. Per poder-ho dur a terme, serà imprescindible que els valors isotòpics dels reproductors a Pirineu i Alps mostrin clares diferències, fet que encara està per testar.

En el marc d’aquest projecte, aquest juliol de 2013 el nostre company Jaime Resano s'ha desplaçat als Alps de Suïssa per prendre mostres d'alguns Pardals d'ala blanca reproductors allí. A continuació, publiquem la crònica sobre la seva aventura per terres suïsses, escrita per ell mateix:

"El vol a Zürich va ser el començament de l'aventura, ja que sobrevolar els cims dels Alps des d'un principi em va deixar bocabadat. Quina majestuositat de paisatges!

De Zürich, vaig agafar un tren a Sion (Valais) on m'esperava Raphael, un company investigador a la Universitat de Bern (Suïssa) que coneix com pocs els racons d'aquelles terres. Només arribar, vam fer apilament d'embotits, formatges i fruita local per carregar les cistelles i començar la recerca dels nivalis. Gratament, aquella mateixa tarda vam agafar la primera parella a una zona de pas fronterer amb Itàlia (Coll del Gran Sant Bernat), on ja s'havien vist nivalis aquesta temporada de cria (tipus ornithocat aquí). Difícil començar d’una millor forma!"  

Impressionants els paisatges alpins!

Llengua glaciar que mostrava un gran retrocés de les masses de gel durant les últimes dècades

Tot un privilegi poder gaudir d'aquest lloc amb cims encara molt nevats

"El pla era molt similar en tots els llocs, buscar nius en construccions humanes i observar moviments per col·locar xarxes. Si podíem, col·locàvem just en la façana on estava el niu. Clar que els nivalis no són ximples, sinó molt espavilats, i veien la xarxa tractant d'evitar-la. Tot i així, així va ser com vam capturar els 2 primers individus. Al capvespre del divendres vam agafar el cotxe en direcció al següent punt de mostreig, el qual distava una llarga estona (això sí, pensant en distàncies a Suïssa que no deixen de ser relativament curtes). La idea va ser fer nit i clarejar al lloc on mostrejaríem dissabte al matí. Arribem, muntem tenda de campanya a més de 2000m (quin gust no patir la calor sufocant de BCN) i després d'un bon sopar amb embotits i formatges locals, i una petita conversa fins i tot en castellà, a descansar una estona! Doncs a les 5 despuntava el sol, i amb ell nosaltres."

    Primera nit amb la frescor de la muntanya

"El dissabte també va donar els seus fruits, podent capturar 3 nivalis més (1 mascle en el lloc on dormíem, i una altra parella en una caseta d'estiu lluny del primer punt a on ens vam desplaçar durant la tarda). De nou, va arribar la nit i aquesta vegada vam ser a un territori de Duc a veure si hi havia moviment. No vam veure Duc, però sí que em va mostrar un niu d'Àguila daurada just a les paredasses de davant.

Amb el so de l'aigua corrent i els esquellots del bestiar boví ens llançàrem de nou a dormir en la tenda. Diumenge no va donar els seus fruits, malgrat intentar capturar-los en 2 llocs diferents, no va haver-hi sort. Per fi aquella nit vam poder donar-nos una dutxa a casa de Raphael i gaudir d'un sopar calent en companyia de la seva dona, fills i amics."

Raça d'ovella als Alps

Mascle de Cabra salvatge dels Alps (Capra ibex) jugant a fer acrobàcies

"Dilluns va clarejar tan ràpid com els anteriors dies, i encara que havia d'agafar el tren de tornada a l'aeroport sobre les 15h, el matí prometia. A les 8h ja havíem capturat una altra femella en una capella situada en un petit llogaret. Almenys un poll de l'any treia el cap tímidament, veient-se molt crescut i desenvolupat."

Exemplar de Pardal d’ala blanca anellat amb anella convencional a tars dret, i de plàstic color taronja (anella de lectura a distància) al tars esquerre

Patró de l’ala d’una femella de Pardal d’ala blanca anellat

"Per acomiadar-nos finalitzàrem en una estació d'esquí (la segona que visitàvem), on vam veure polls volanders (potser ja era una mica tard), així com algun adult que va fer cas omís al reclam (per cert, els mascles entren al reclam, així com alguna femella). 

Es va acabar el temps, tocava tornar amb la satisfacció d'haver obtingut alguna mostra que servirà de manera orientativa per veure quins valors isotòpics tenen els pardals d’ala blana reproductors als Alps."

A Catalunya, fins abans d'emprendre el nostre estudi, només s'havien anellat dos exemplars de Pardal d'ala blanca. El grup PARUS, amb Ángel Fernández Martín com a desenvolupador d’aquest projecte, ha anellat des de 2005 més de 1000 nous exemplars. En aquest projecte comptem amb la col·laboració del “Grupo Ibérico de Anillamiento” als Pics d'Europa per prendre mostres dels exemplars que crien allí, així com Juan Antonio Gil, membre de la “Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos” amb qui hem estat capturant nivalis en les immediacions d'“Ordesa Monte Perdido” durant l’estiu de 2012 i 2013. Aquest projecte també compta amb l'estimable col·laboració del Dr. Keith Hobson, investigador amb qui estem fent tots els anàlisis isotòpics, el Dr. Raphael Arlettaz, amb qui em establert contacte a Suïssa, i el Sr. Eliseo Strinella, un dels investigadors que més ha estudiat l'espècie a Europa i que molt amablement ha cedit mostres del individus reproductors e hivernats als Monts Apenins d'Itàlia. Moltes gràcies a tothom!

Volem agraïr profundament al nostre company Jaime tot el seu esforç i dedicació, i donar-li les gràcies per aquesta aventura que ha emprès en solitari per aportar les mostres dels Alps.