Matinal amb sorpreses a Can Manent

Ja fa temps que diem que Can Manent ofereix unes expectatives de futur molt altes, ornitológicament parlant. Fa molts anys, tot eren camps de cultiu, la majoria molt deixats. El nostre company Angel, va recuperar la mina d'aigua que antigament passava per aquí i ara, gràcies a això, s'han pogut construir dues basses artificials que donen vida a nombroses espècies animals i vegetals. Es per aixó que cada vegada que anem a fer alguna jornada d'anellament, ens assalta una pregunta; hi haurà alguna sorpresa avui? veurem alguna altra espècie nova? I gairebé sempre la resposta és sí, hi haurá alguna sorpresa.

Extraient aus a les xarxes col·locades en la riera

 

Avui hem fet una jornada de'anellament. L'objectiu no era cap en concret, més aviat el retrobament entre companys després de les vacances. No ens podíem imaginar que avui es compliria un dels nostres majors i perseguits desitjos, anellar un Picot garser petit (Dendrocopos minor). Com gairebé sempre, Ignasi ha estat part fonamental en la seva captura ("posem les xarxes en aquest lloc i les posem així... pim pam pim pam....").

El nostre primer Picot garser petit, una femella !. Foto A. España

 

Detall del cap. Foto A. España

 

L'Ignasi prenent fotos al picot. Gràcies per la teva tasca company !

 

 

Ja amb aquesta captura ens donàvem per satisfets. Era un somni perseguit i desitjat des de fa molt temps per part de tots. Però la jornada continuava, i ens esperaven algunes sorpreses més a les xarxes, com és el cas de la nostra primera Mallerenga petita (Periparus ater) anellat a la finca. Aquesta espècie normalment l'anellem al Pirineu. També ens va a sorprendre capturar i anellar alguns exemplars de Piula dels arbres (Anthus trivialis). En definitiva i resumint, ha estat una jornada molt satisfactòria, ja no solament per les aus anellades, si no per poder retrobar-nos de nou alguns membres del nostre grup.

 

Piula dels arbres (Anthus trivialis). Foto Ignasi T.

 

 Mellerenga petita (Periparus ater). Foto Ignasi T.

 

El total de les aus anellades aquest dissabte ha sigut aquest:

 

1 picot garser gran (Dendrocopos major)

1 picot garser petit (Dendrocopos minor)

1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

5 pitroig (Erithacus rubecula)

8 merla  (Turdus merula)

2 rossinyol bord (Cettia cetti)

1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

17 tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

2 tallarol gros (Sylvia borin)

2 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

3 mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

4 piula dels arbres (Anthus trivialis)

14 mallerenga carbonera (Parus major)

4 mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

1 mallerenga petita (Periparus ater)

2 mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

2 gafarró (Serinus serinus)

8 verdum (Carduelis chloris)

 

En fet aquesta histórica y marevellosa jornada d'anellament Angel Fernándes, Ignasi Toranzo, Antonio España, Frederic Sanchez i Diego Cuervas.

 

 





Abellerols a la nova bassa

Aquesta tarda ens hem reunit alguns membres del Grup en Can Manent (Angel, Ignasi i Antonio). Hem quedat per veure'ns de nou després de les vacances i poder xerrar una estona i gaudir de pas de l'espectacle que ens ha ofert la nova bassa. Poc té a veure la imatge que oferia la bassa fa uns mesos, quan el nostre company Angel la va construir. Llavors era una bassa recentment creada, sense vegetació cap. Ara és un punt vital per a la fauna.

Angel comprobant l'estat de la futura bassa, fa uns mesos. Foto Ignasi T.

 

Aquest es l'aspecte de la bassa actualment. Preciosa. Foto Ignasi T.

Una altra foto de la bassa. Ignasi T.

 Aus residents i migratòries troben aquí un refugi vital en el qual proveir-se d'aliment i en el qual poder refrescar i netejar el seu plomatge. Abellerols, orenetes i orenetes cuablanques ens han delectat amb les seves acrobàcies i capbussades.
Com gairebé sempre, Ignasi va proposar muntar alguna xarxa per intentar anellar abellerols, i així ho vam fer. Tot i que disposàvem de poc temps, muntem dues xarxes de dotze metres i en una hora i mitja hem pogut capturar 5 abellerols, 1 boscarla de canyar, 2 orenetes cuablanca i 2 orenetes comunas.

Un dels cinc abellerols anellats aquesta tarda. Foto Ignasi T.

 Grup d'esplugabous sobrevolant la bassa. Foto A. España

Ara que hem vist la importància de la nova bassa, estem desitjant que baixin el gruix d'aus migratòries i gaudir de l'espectacle que ens ofereix la naturalesa cada any... la migració.

Nivalis a Ordesa: un nou repte

Chisagües, un lloc espectacular per anellar (Foto: A. España)

Com molts de vosaltres ja sabreu, des de fa ja 7 anys, el Grup Parus duu a terme el seguiment d'una població de Pardal d’Ala blanca (Montifringilla nivalis) a la collada de Toses (Girona). Fins ara, l'estudi es centrava principalment en analitzar les principals diferències entre sexes i edats per a l'espècie M. nivalis. Així com estimar la mida i origen de la població hivernant a la collada de Toses.

El vent va complicar una mica el muntatge (Foto: S. Hernández)

 

Poc es sap dels moviments migratoris d'aquesta espècie. De fet, fins que el grup no va aconseguir fer una recaptura d'un pardal anellat a Àustria i fins que, uns anys després, es trobés un dels nostres pardals anellats a Toses mort a Tschappina (Suïssa), no es tenia del tot clar que les poblacions del Pirineu es barregessin amb les europees. Això ens va motivar i vam començar a donar-li voltes al cap. Com podríem saber d'on ve la nostra població de pardals i en quina proporció són de cada lloc?

Donant-li voltes a aquesta qüestió, al nostre company Jaime se li va ocórrer una bona idea: utilitzar les noves tecnologies i els isòtops que formen les plomes dels pardals que capturem. 

La protagonista de les jornades: la femella de Pardal d'Ala blanca (Foto: A. España)

En teoria, quan un au està generant el seu plomatge, la matèria de la qual estan formades cadascuna de les seves plomes ve directament del menjar que adquireix dies abans de la seva formació. Pel que, encara que l'estructura que la formen no sigui la mateixa hi ha certes parts, com és el cas de l'hidrogen, el carboni o el nitrogen que es mantenen iguals. Pel que analitzant els seus isòtops estables podem arribar a diferir de què s'han alimentat o, en aquest cas, el lloc on s'han alimentat a l'hora de mudar el plomatge.

Muntant xarxes (Foto: A. España)

En el nostre cas, tenim la sort que els Pardals d’Ala blanca únicament realitzen una muda completa a l'any en els llocs de cria, abans de migrar. Pel que, analitzant els isòtops estables de l'hidrogeno (obtingut de l'aigua) de plomes de pardals de de diferents punts d'Europa (Els Alps, Pics d'Europa i Pirineus) podrem veure si realment existeixen diferències en les molècules de hidrogen dels pardals de cada localitat per, finalment, poder establir la procedència de cada individu hivernant capturar en el futur a la collada de Toses. 

Mascle de Merla Roquera (Foto: S. Hernández)

Una vegada conegut l’objectiu no mes ens quedava anar a la nostra aventura pirinenca i gaudir. Va ser una jornada inoblidable. Els massissos pirinencs de Ordesa y Montes Perdidos, amb una altura de 3.355 metres, no deixen indiferent a ningú. No més arribar allí, ens vam trobar amb Juan Antonio Gil (Fundación Quebrantahuesos), que ens va atendre de meravella i ens va fer de guia i company durant aquests dos dies per les seves terres. Gràcies.

Sempre es bon moment per aprendre coses noves (Foto: S. Hernández)

Finalment, no més vam aconseguir capturar un Pardal d’Ala Blanca, però sabent la dificultat i els nostres escassos coneixements sobre aquell terreny ho podem considerar tot un èxit. A més a més vam tenir el privilegi d'anellar:

1 Pardal d’Ala Blanca (Montifringilla nivalis)
4 Merla Roquera (Monticola saxatilis)
2 Gralla de Bec Grog (Pyrrhocorax graculus)
2 Cotxa Fumada (Phoenicurus ochruros)
2 Còlit Gris (Oenanthe oenanthe)

Gralla de Bec Grog (Foto: S. Hernández)

Va ser una experiència increïble, en tots els aspectes: paisatges, reptes personals, aprenentatge, companyerisme i moments per compartir. Esperem poder tornar a repetir-ho aviat. Una vegada més, gràcies a tots els que ens van acollir i ens van donar tan bé de menjar per aquelles terres!

En aquestes jornades vam participar: Sergio Hernández, Ángel Fernández, Manuel Flores, Juan Antonio Gil, Jaime Resano i Antonio España.

Limícoles al Besòs

El passat 6 de juliol cap el capvespre, es va realitzar la primera jornada al riu Besòs de l'any 2012, a l'alçada de la Llagosta.

L' intenció de la mateixa era realitzar un primer contacte amb la zona on realitzarem els propers anellaments, tant de limícoles com d'orenetes aprofitant l' utilització del mateix riu per la migració postnupcial.

Bona jornada, amb una petita dificultat afegida amb el grup de falciots (Apus apus) que es embolicar més del compte en les xarxes preparades pels limícoles.

Any darrera any visitem la zona per fer els anellaments postnupcial i a cada visita ens sorprenem amb l'obstinació de la natura en recuperar la seva antiga esplendor, malgrat tots els atacs que malauradament rep per part de l'acció humana.

Vista general del riu Besòs, res a veure a fa vint anys. 

La recuperació de la fauna es fa evident, esperem entre tots aconseguir recuperar més espècies pel nostre riu.

A vegades veiem imatges més comuns a qualsevol Delta, que no pas al riu Besòs.

Encara que sembli mentida això és al riu Besòs i no al Llobregat.

 Les orenetes recorren incansables amunt i avall tot el riu atipant-se de petits insectes voladors.

 Milers de falciots i desenes de ballesters passant el seu particular "salabret" netejant el cel de qualsevol rastre de petits insectes voladors.

Pel que fa a captures va estar molt bé, alguns dels participants van poder tenir en mà, per primera vegada, algunes espècies. Xivitona, xivita, Corriol, Camallargs, falciot, orenetes cuablanca junt amb altres captures com, tudó, el colom comú. En fi l'objectiu de la jornada es va complir, i amb escreix.

 No tots havíem tingut oportunitat d'observar un falciot en mà.

 A punt de retornar al cel a continuar recollint molestos mosquits.

  

 Un dels varis camallargues que poblen el riu, un ocell que s'està recuperant poc a poc a la conca, però encara hem d'estar pendents de la seva evolució.

Una magnífica femella de Camallarg (Himantopus himantopus)

El resultat de les captures va ser el següent:

- Rossinyol bord (Cettia cetti) - 1
- Corriol petit (Charadrius dubius) - 2
- Tudó (Columba palumbus) - 1
- Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) - 1
- Cadernera (Carduelis carduelis) - 2
- Cames-llargues (Himantopus himantopus) - 1
- Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - 12
- Xivitona (Actitis hypoleucos) - 3
- Falciot (Apus apus) - 5
- Colom (Columba livia) - 1
- Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) - 3
- Xivita (Tringa ochropus) - 1

Un total de 33 ocells de 12 espècies diferents

Un cop anellada i fotografiada, marxa la nostra protagonista, tranqui·la i pausadament, això si amb un petit record nostre en la pota.

 Les cueretes (Motacilla alba) aprofiten qualsevol pedra per poder atansar-se a l'aigua.

Xivites, xivitones i corriols ara abunden per tota la conca, preparant-se i alguns ja començant la seva particular migració.

Els limícoles reben una atenció especial per part dels membres del grup, en aquest cas anellant una Xivitona (Actitis hypoleucos).

Tota la tarda un parell de corriols petits (Charadrius dubius) semblava voler jugar amb nosaltres i les xarxes.

 Finalment de tant tentar la sort van ser anellats tots dos.

Alguns dels membres del grup es van acomiadar fins passat el mes d'agost, altres esperem que encara ens trobem.
La jornada hi van ser presents l' Ignasi Toranzo, Sergio Hernández, Manolo Flores, Fermín Rodríguez, Antonio España, Irene Arroyo, el nostre convidat de terres andaluses Alex Colorado i finalment Jordi Rodríguez.

Alguns dels participants a la jornada d'esquerra a dreta Alex, Irene, Jordi, Ignasi.

30 de Juny: Anellament al Baix Ebre, Tortosa

El lloc d'anellament als peus dels Ports de Beseit (Foto: I. Arroyo)

Feia molt de temps que no ens ajuntàvem gairebé tots els membres del Grup PARUS. I la veritat és que l'oportunitat i l'ocasió ho mereixien. Des d'un començament va haver-hi una bona organització i coordinació en el grup per a la quantitat de gent que ens reuníem.

Esperant a la primera batuda (Foto: I. Arroyo)

Molt d'hora (03:00), des de diferents punts de Catalunya diversos grups de membres van posar rumb cap al punt de trobada a Torredembarra. Una vegada tots junts, vam organitzar els cotxes i ens vam dirigir abans que claregés als voltants de Tortosa amb la intenció de continuar amb el seguiment de la població de Tallarols emmascarats (Sylvia hortensis) d'aquella zona. 

Vam poder aprendre molt sobre els Tallarols Emmascarats (Foto: I. Arroyo)

La zona es troba als peus de l'imponent Parc Natural dels Ports. És un territori de secà replet de plantes aromàtiques i oliveres. A causa d'anteriors experiències anàvem preparats per la presència de la mosca negra en aquestes terres però, per sort, aquesta vegada no es veien gaires mosques ni mosquits. El que ens animo a posar-nos a la feina i muntar tot l'equip. 

Adult (a l'esquerra) i jove de l'any (a la dreta) deTallarol Emmascarat (Foto: F. Sánchez)

Durant tota la jornada va predominar el bon ambient de treball i aprenentatge. A més a més, la sensació tèrmica no va ser gaire alta lo que va ajudar al fet de que la jornada fos una de les millors del grup. 

Durant tota la jornada va predominar el bon ambient de treball i aprenentatge (Foto: I. Arroyo)

La majoria de les aus, com aquesta S. hortensis, han començat a realitzar la muda postnupcial (Foto: I. Arroyo)

A més d'un munt de Tallarols Emmascarats (S. hortensis), vam poder veure i aprendre a diferenciar tot tipus de Capsigranys (Lanius senator) -mascles, femelles, joves, adults...-. També vam tenir l'oportunitat de gaudir de dos juvenils de Puput (Upupa epops), un juvenil de Cotoliu (Lullula arborea), un esplèndid exemplar de Colltort (Jynx torquilla) i fins i tot una oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica).

Prenent la biometria de la Puput (Foto: S. Hernández)

Una oreneta poc comuna a Catalunya: la cua-rogenca (Foto: I. Arroyo)

En total es van capturar 140 individus de 19 espècies diferents:

Lanius senator……………………………….…. 13

Serinus serinus…………………………….…..…13

Sylvia melanocephala…………………….…..….16

Sylvia hortensis……………………………...….. 19

Muscicapa striata………………………….…….. 2

Fringilla coelebs…………………………..……... 8

Carduelis chloris....………………………..……....9

Carduelis carduelis.................................................. 1
Parus major………………………………..…… 35

Carduelis cannabina………………………..……. 3

Lullula arborea…………………………..………..1

Turdus merula……………………………...……...4

Upupa epops……………………………..………. 2

Passer domesticus……………………..………… 4

Petronia petronia………………………..………...3

Emberiza cirlus………………………..……….….4

Cecropis daurica…………………….………….....1

Jynx torquilla………………………….….……….1

Motacilla alba………………………….….………1

Després d'una bona jornada, no costa tant recollir (Foto: A. España)

Cal destacar el bon rotllo, les rialles i llargues converses que van predominar durant tota la jornada. Per acabar com cal una bona jornada, una vegada més, vam fer un bon dinar amb ortigues de mar i una paella a la Casa de Fusta del Delta de l'Ebre. 

Després d'una jornada immillorable el bon humor i les bromes són inevitables (Foto: I. Toranzo)

Finalment, ens vam acomiadar del territori observant una gran quantitat de fotges (Fulica atra), polles d'aigua (Gallinula chloropus), gavines corses (Larus audouinii) i fins i tot algun martinet ros (Ardeola ralloides) i perdius de mar (Glareola platincola) entre els arrossars del Delta de l'Ebre.

Un martinet ros entre l'arrossar (Foto: F. Rodríguez)

Foto de família d'aquesta inolbidable jornada, d'esquerra a dreta i de a dalt a abaix: Joan Elias, Sandra Gurri, Jordi Rodríguez, Ignasi Toranzo, Ángel Fernández, Antonio España, Diego Cuervas, Jaime Resano, Sergio Hernández, Fermín Rodríguez, Frederic Sánchez, Irene Arroyo.