dilluns, 25 de març del 2013

Migració primaveral a Esparreguera


Montserrat, la muntanya sembla que ens vigili durant tota la jornada.

Dissabte 16 de març, membres del Grup PARUS vam realitzar una jornada d’anellament als entorns d'Esparreguera a peu de la muntanya sagrada de Montserrat.
Entusiasmats per la idea de començar l'anellament migratori que ja està en plena marxa. Sense deixar-se acovardir per la previsió de pluges matinals, ens vam reunir uns membres del grup amb la ferma idea d'aprofitar l'intens pas migratori primaveral o prenupcial, especialment de tallarols de casquet.
El nostre amfitrió i natural de la zona, Frederic, en arribar nosaltres ja havia fet la meitat de la feina, el matí era agradable encara que amenaçava pluja,  finalment vam haver de recollir a correcuita amb la pluja marcant el ritme.

 El pas de àguiles marcenca (Circaetus gallicus) era molt fort, 7 exemplars en poc menys d'una hora.

 Les aus dediquen una part important del seu temps a l’alimentació, que és especialment indispensable per cobrir les despeses d’energia necessària per volar i de nutrients per mantenir el plomatge en condicions.
En els climes freds i temperats del nord i centre d’Europa, les baixes temperatures hivernals provoquen la desaparició de molts insectes i microvertebrats així com la congelació de la superfície de les aigües i el recobriment de neu de la vegetació i el sòl. En aquestes circumstàncies, les aus aquàtiques, les aus insectívores i granívores no poden accedir a l’aliment.
Això fa que les aus es vegin obligades a grans desplaçaments per arribar a les àrees d’hivernada, al sud d’Europa i d’Àfrica, on les condicions climàtiques hivernals no són tan rigoroses i poden trobar l’aliment i temperatures més benignes.
Un cop ha passat l’hivern, les aus tornen als llocs d’origen, on el desglaç provoca una explosió de vida i l’aliment està disponible en abundància: creixen i floreixen els vegetals, hi ha una gran quantitat d’insectes, l’aigua és abundant, etc.
Aquest procés –conegut com migració- es produeix anualment i només les aus es desplacen d’aquesta manera, ja que són els únics animals capaços de fer un viatge tan llarg en un període de temps relativament curt.
No migren totes les aus i no totes les poblacions d’una espècie són necessàriament migradores.
Sembla que l’origen de les migracions el trobem en l’última glaciació, quan el retrocés dels gels va allunyar progressivament les zones de tundra de les zones tropicals, cosa que va fer que s’haguessin de desplaçar cada vegada a més distància.

 Els més veterans alliçonen a la nova fornada d'anelladors, Frederic (el mestre) amb el Dani (l'alumne).

 Taula d'anellament on processem tots els exemplars capturats.

La forma en que ha mudat l'ocell ens indica la seva edat, aquí es veu clarament la diferència entre les plomes noves mudades i les velles.

Anellant una merla, tot esperant reporti dades interessant en el futur.

Vàrem capturar un total de 32 ocells anellats d'un total de 8 espècies diferents:

2 mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
4 pit-roig (Erithacus rubecula)
2 merla (Turdus merula)
11 tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
9 tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)

 Femella de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

 Mascle de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

 Mascle de mallerenga carbonera (Parus major)

 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Aquesta jornada va estar realitzada gràcies a la presència de: Frederic, Pierino, Natàlia, Irene, Dani, Lluís i Jordi. Agrair les fotos cedides per Pierino Perrone i Frederic Sànchez.

divendres, 15 de març del 2013

Despedim la temporada d'hivern i de menjadores


Ja comença ha esclatar la primavera, els se són evidents.

Mica en mica marxa l'hivern, els ocells que abans és concentraven al voltant de les nostres menjadores de Can Manent ara és dispersen cercant territoris per nidificar, alguns verdums, caderneres, pit-rojos, els lluers amb pinsans, repicatalons i mosquiters entre altres, emprenen viatge cap el nord.
Quan encara el fred no ha marxat, ja sorgeix la necessitat de arribar d'ocells provinents d'Àfrica. Alguns es queden a reproduir-se, però la gran majoria continuen viatge cap al centre i nord d'Europa. Ara s’ajunten amb pinsans, lluers, repicatalons... ara en marxa, sembla que s’esperin els uns als altres per saludar fugisserament i tots junts continuar viatge, mentre a nosaltres ja estem pensant en la vinguda de orenetes, ballesters i falciots, desafiant el mal temps. Sembla que tinguin pressa per recuperar el temps perdut. Quina dèria per arribar, quina dèria per marxar.

La formació entre nosaltres és continua i mai s’acaba d'aprendre i descobrir novetats

Als nostre voltant semblava que tota la naturalesa, els comences ha brindar els extractes de les seves pintures; el blau del cel, els verds tendres de les herbes, els blancs de les flors dels ametlles, els grocs de les flors dels camí,... aquí ara veiem el tupè dels pinsans que marca en el front amb orgull , allà ara la flama del plec de les ales de les delicades caderneres, més endavant els lluers i els verdums llampegants quan acabaven d’entravessar un raig de vol,  tots ells ostentaven els colors naturals de llur plomatge, i semblava que ens agraeixin el plat a taula diari, tan ben ofert per nosaltres i tant ben rebut per ells.

La datació dels fringíl·lids no sempre és tant fàcil de veure com en els llibres.

Dissabte 9 de Març és va realitzar l'última jornada d'anellament de fringíl·lids hivernants en la finca de Can Manent, amb aquesta donem per finalitzada la temporada de menjadores i estan sent retirades per netejar i deixar a punt per la propera temporada.
El balanç de la temporada ha estat molt positiva amb l'anellament de més de 800 ocells anellats en les menjadores.

Amb l'aportació del coneixement de tots finalment, traiem l'entrellat.

Comparativa d'ala de verdums, femella dalt, mascle a sota.

En total vam anellar un total de 70 ocells de 14 espècies diferents:
Lluer (Carduelis spinus) -----------------------19
Verdum (Carduelis chloris) --------------------25
Pinsà (Fringilla coelebs) ------------------------5
Gratapalles (Emberiza cirlus) -------------------2
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) -----------3
Cadernera (Carduelis carduelis) ---------------4
Pit-roig (Erithacus rubecula) -------------------2
Raspinell (Certhia brachydactyla) --------------1
Merla (Turdus merula) -------------------------2
Pardal de bardissa (Prunella modularis) --------2
Mosquiter comu (Phylloscopus collybita) ------1
Tord (Turdus philomelos) ---------------------1
Mallarenga carbonera (Parus major) -----------2
Pardal Xàrrec (Passer montanus) --------------1

Cal destacar una curiosa merla mascle amb un taca blanca al cap formada per un grapat de plomes blanques formant el fenómen anomenat leucisme.
El leucisme (del grec, leucos, blanc) és una particularitat genètica deguda a un gen recessiu, que dóna un color blanc al plomatge o a una part del mateix (els ulls mantenen el seu color normal, a diferència dels albins). El leucisme és diferent de l'albinisme: els animals leucístics no són més sensibles al sol que la resta. El contrari del leucisme és el melanisme.

Detall del leucisme al cap de la merla mascle.
Els últims lluers present a Can Manent.
Mascle de Gratapalles.

Aquesta jornada he estat realitzada gràcies a la presència de: Ignasi Toranzo, Jaime Resano, Sandra Gurri, Joan Elias, Àngel Fernàndez, Natàlia Pérez, Lluis, Olga Jordi, Pepa Oller i Jordi Rodríguez

divendres, 1 de març del 2013

Èxit a les III jornades d'identificació de fringíl·lids



Els passats dissabte i diumenge 16 i 17 de febrer, es van realitzar les terceres jornades d'identificació de fringíl·lids a la Estació Ornitològica de Can Manent.
El nombre d'alumnes va ser prou significatiu i vam participar un total de 15 alumnes, el resultat de les mateixes ha estat immillorable, amb un molt bon ambient entre tots els participants així com agrair l'esforç de tots els components del grup que van organitzar l'esdeveniment.

Ignasi preparant la sala per les xerrades

La gran quantitat d'ocells a Can Manent ens garanteix la observació i l'estudi dels mateixos.

Per tercera vegada, el Grup d'Anellament PARUS realitzem unes jornades sobre Identificació de fringíl·lids, en les quals Hem tractac, principalment, d'aprendre a identificar els diferents tipus de fringíl·lids que podem trobar al nostre entorn, les diferències entre mascles, femelles, joves i adults. A més a més, ens vàrem apropar una mica més als seus costums, cants i a la legislació que els hi correspon.
El nostre company Oriol Baltà amb un grup d'alumnes, ens va visitar i van conèixer les grans possibilitats que té la nostra estació ornitològica de Can Manent.
Dissabte comencen les jornades, les dues primeres hores les dediquem a les classes teòriques, ens centrem en què és un fringíl·lid i com identificar les diverses espècies de fringíl·lids a casa nostra.
Després d'esmorzar sortim fora de l'aula i aprofitant la jornada d'anellament que s'està realitzant a Can Manent ens centrem en les diverses espècies de fringíl·lids capturats on podem gaudir i analitzar els trets característiques pròpies de cada espècie així com les diferències entres els mascles i  femelles.

Ángel ensanyant els voltants de l'estació al nostre company Oriol Baltà.

Sergio un gran comunicador en plena feina d'explicació.

La jornada de diumenge centrem la teòrica en la distribució dels fringíl·lids de casa nostra, on els podem localitzar i en quins hàbitats, el reconeixement pel cant de les diferents espècies i la legislació vigent sobre les captures i protecció, aixì com a poder detectar les moltes irregularitats que és produeixen en el món dels ocellaires i poder-les denunciar.

Sense la feina de tot el grup no fora possible aquestes jornades.

La taula d'anellament va estar molt animada durant tot el curs, tant en ocells com en personal.

L'organització i coordinació era molt important pel gran volum d'ocell per manipular.

La millor forma de aprendre i veure les diferències d'edat i sexe és amb l'anellament.

El resultat dels anellaments realitzats els dos dies de les jornades va ser de 337 ocells de 20 espècies diferents:

Lluer (Carduelis spinus) ------------------------63
Verdum (Carduelis chloris) -------------------120
Gafarró (Serinus serinus) ------------------------3
Pinsà (Fringilla coelebs) -------------------------6
Gratapalles (Emberiza cirlus) --------------------4
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) -----------23
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) -----------8
Cadernera (Carduelis carduelis) ---------------40
Pit-roig (Erithacus rubecula) --------------------5
Raspinell (Certhia brachydactyla) ---------------2
Merla (Turdus merula) --------------------------3
Pardal de bardissa (Prunella modularis) ---------9
Pardal comú (Passer domesticus) ----------------4
Mosquiter comu (Phylloscopus collybita) --------4
Tord (Turdus philomelos) ------------------------1
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) --------2
Pinsà mec (Fringilla Montifringilla) --------------1
Mallarenga carbonera (Parus major) -----------17
Pardal Xàrrec (Passer montanus) --------------14
Mallarenga blava (Cyanistes caeruleus) ---------8

El "negoci" del cant dels fringíl·lids.
Els fringíl·lids són uns ocells de mida petita, que es caracteritzen pel seu cant i la bellesa del seu plomatge. El pinsà, el verdum, la cadernera i el passarell són els afectats pel "negoci" del cant. L'Institut Català d'Ornitologia va detectar que la població d'aquests fringíl·lids decreixia entre un 3 i un 4 per cent cada any i per aquesta raó aquestes aus van quedar incloses en la llista d'animals protegits en base a un decret del mes d'abril de 2008 que en prohibia la captura en viu, la caça, la tinença, el tràfic i el comerç. Per un exemplar bon cantaire se'n podien demanar uns 4000 euros i la pràctica de l'empait d'aquests animals posava en perill la seva normal reproducció.
Canvi de govern i una de les primeres mesures que pren fou un decret que obria la veda a la captura en vida d'aquestes espècies "per la cria en captivitat". Una concessió del govern al sector que comercialitza aquests ocells, sempre "la raó" del diner. Per l'any 2011 la previsió de la quantitat d'aus que podien ser caçades eren unes 60 mil de totes les espècies. Entenem que la cacera d'aquests ocells contradiu les normes europees.
El Decret llei amb caràcter d'urgència, aprovat aquest passat dia 20 de setembre 2011, i que modifica parcialment la Llei Òmnibus, permet durant aquest any la captura de 60.246 exemplars d'ocells fringíl·lids: es modifiquen els apartats 2 de l'article 9 del text refós de la Llei i l'apartat 3 de l'article 34 de la mateixa llei i es permet la captura en viu de:
• Pinsà comú ( Fringilla coelebs ): 46.885 exemplars
• Cadernera ( Carduelis carduelis ): 6.504 exemplars
• Verdum / Carduellis Chloris ): 3.490 exemplars
• Passerell ( Carduelis cannabina ): 3.367 exemplars
Evidentment el nombre de exemplars capturats i no declarats pot arribar a triplicar aquestes quantitats, afegint a més la resta d'ocells atrapats a les trampes sense "interès comercial" i que són en moltes ocasions sacrificats i convertits en "pajarito frito".
Les greus ferides ocasionades per les trampes i la poca cura i atenció que els caçadors dediquen quan capturen exemplars que no són del seu interès, fan que els pocs exemplars recuperats i enviats als centres de recuperació com el de Torreferrussa arribin en unes condicions lamentables, alguns fins i tot, s'han d'acabar sacrificant perquè les ferides que tenen són incurables. Els que pitjor ho passen són els ocells que utilitzen com a reclam per atraure altres exemplars que volen per la zona, alguns fan servir una mena d'arnesos casolans format per cordills que passen per sota de les dues ales i agafats amb un filferro que els caçadors fan servir per obligar-los a estirar les ales des de la distància, aquest sistema provoca lesions terribles a la pell i a les plomes per culpa del continu estirament. La gran majoria arriben amb molts paràsits interns que cal tractar. Això és deu a que les gàbies utilitzades tenen molta porqueria acumulada -els propis excrements- i les dimensions són massa petites per al nombre d'exemplars. Alguns presenten traumatismes cranials o potes trencades, "autèntiques barbaritats”.

Lluer (Carduelis spinus).

Cadernera (Carduelis carduelis).

Verdum (Carduelis chloris).

Mascle de Lluer (Carduelis spinus).

Mascle de Lluer (Carduelis spinus).

Pinsà (Fringilla coelebs).

Pinsà mec (Fringilla montifringilla).

Mascle de Durbec (Coccothrautes coccothrautes).

Detall del cap del mascle de Durbec (Coccothrautes coccothrautes).

Femella de Durbec (Coccothrautes coccothrautes).

També es va poder gaudir i contemplar tot un seguit d'ocells de diverses famílies diferents als fringíl·lids i comparar les seves diferències i similituds.

Femella de Repicatalons (Emberiza schoeniclus).

Gratapalles (Emberiza cirlus).

Mosquiter comú (Phylloscopus coolybita).

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus).

Mallerenga carbonera (Parus major).

Pardal de bardissa (Prunella modularis).

Raspinell (Certhia brachydactyla).

Aquesta jornada va ser possible a l'esforç i a la participació de: Ester Poch, Albert Castella, Eulalia Pladevall, Pierino Perrone, Maria Puigdomenech, Ariadna Arasanz, Raquel Arasanz, Ivan, Nora Chimeno, Laura López, Manel, Virginia, Sandra Gurri, Alba Navarro, Carles Furquet, Jorge de Pedro, Jaime Resano, Ignasi Toranzo, Irene Toranzo, Marina Toranzo, Toni Toranzo, Àngel Fernàndez, Frederic Sànchez, Irene Sànchez, Dani, Sergio Hernàndez, Fermín Rodríguez, Antonio España, Jose Antonio Bozas, Natàlia Pérez i Jordi Rodríguez. Així com la visita d'Oriol Baltà i el seu grup d'alumnes.


Foto d'una part dels participants de les jornades, hem d'agraïr les fotos cedides per fer aquestra entrada a Piero Perrone, Fermín Rodríguez, Frederic Sànchez i Ignasi Toranzo