divendres, 15 de març de 2013

Despedim la temporada d'hivern i de menjadores


Ja comença ha esclatar la primavera, els se són evidents.

Mica en mica marxa l'hivern, els ocells que abans és concentraven al voltant de les nostres menjadores de Can Manent ara és dispersen cercant territoris per nidificar, alguns verdums, caderneres, pit-rojos, els lluers amb pinsans, repicatalons i mosquiters entre altres, emprenen viatge cap el nord.
Quan encara el fred no ha marxat, ja sorgeix la necessitat de arribar d'ocells provinents d'Àfrica. Alguns es queden a reproduir-se, però la gran majoria continuen viatge cap al centre i nord d'Europa. Ara s’ajunten amb pinsans, lluers, repicatalons... ara en marxa, sembla que s’esperin els uns als altres per saludar fugisserament i tots junts continuar viatge, mentre a nosaltres ja estem pensant en la vinguda de orenetes, ballesters i falciots, desafiant el mal temps. Sembla que tinguin pressa per recuperar el temps perdut. Quina dèria per arribar, quina dèria per marxar.

La formació entre nosaltres és continua i mai s’acaba d'aprendre i descobrir novetats

Als nostre voltant semblava que tota la naturalesa, els comences ha brindar els extractes de les seves pintures; el blau del cel, els verds tendres de les herbes, els blancs de les flors dels ametlles, els grocs de les flors dels camí,... aquí ara veiem el tupè dels pinsans que marca en el front amb orgull , allà ara la flama del plec de les ales de les delicades caderneres, més endavant els lluers i els verdums llampegants quan acabaven d’entravessar un raig de vol,  tots ells ostentaven els colors naturals de llur plomatge, i semblava que ens agraeixin el plat a taula diari, tan ben ofert per nosaltres i tant ben rebut per ells.

La datació dels fringíl·lids no sempre és tant fàcil de veure com en els llibres.

Dissabte 9 de Març és va realitzar l'última jornada d'anellament de fringíl·lids hivernants en la finca de Can Manent, amb aquesta donem per finalitzada la temporada de menjadores i estan sent retirades per netejar i deixar a punt per la propera temporada.
El balanç de la temporada ha estat molt positiva amb l'anellament de més de 800 ocells anellats en les menjadores.

Amb l'aportació del coneixement de tots finalment, traiem l'entrellat.

Comparativa d'ala de verdums, femella dalt, mascle a sota.

En total vam anellar un total de 70 ocells de 14 espècies diferents:
Lluer (Carduelis spinus) -----------------------19
Verdum (Carduelis chloris) --------------------25
Pinsà (Fringilla coelebs) ------------------------5
Gratapalles (Emberiza cirlus) -------------------2
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) -----------3
Cadernera (Carduelis carduelis) ---------------4
Pit-roig (Erithacus rubecula) -------------------2
Raspinell (Certhia brachydactyla) --------------1
Merla (Turdus merula) -------------------------2
Pardal de bardissa (Prunella modularis) --------2
Mosquiter comu (Phylloscopus collybita) ------1
Tord (Turdus philomelos) ---------------------1
Mallarenga carbonera (Parus major) -----------2
Pardal Xàrrec (Passer montanus) --------------1

Cal destacar una curiosa merla mascle amb un taca blanca al cap formada per un grapat de plomes blanques formant el fenómen anomenat leucisme.
El leucisme (del grec, leucos, blanc) és una particularitat genètica deguda a un gen recessiu, que dóna un color blanc al plomatge o a una part del mateix (els ulls mantenen el seu color normal, a diferència dels albins). El leucisme és diferent de l'albinisme: els animals leucístics no són més sensibles al sol que la resta. El contrari del leucisme és el melanisme.

Detall del leucisme al cap de la merla mascle.
Els últims lluers present a Can Manent.
Mascle de Gratapalles.

Aquesta jornada he estat realitzada gràcies a la presència de: Ignasi Toranzo, Jaime Resano, Sandra Gurri, Joan Elias, Àngel Fernàndez, Natàlia Pérez, Lluis, Olga Jordi, Pepa Oller i Jordi Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada