dilluns, 17 de juny de 2013

Tardienta, molt verd, herba molt alta i molta pluja

Una primavera més, el Grup d’Anellament PARUS, va viure un fantàstic cap de setmana als voltants de Tardienta (Osca). Un municipi situat a la comarca dels Monegros, un àrea que conté un ecosistema únic que es més típic d'estepes orientals que de boscos mediterranis, nosaltres realitzem una visita anual a aquesta zona degut a que al tractar-se d'un clima tan extrem i exclusiu, podem trobar en ell espècies que no es troben en altres llocs tan fàcilment.
Malgrat la seva definició, ens vam trobar un Monegros molt diferent d'altres ocasions allà on hi havia d'haver aridesa ens vam trobar verdor, allà on havia d'haver sequedat ens vam trobar basses i fang, on havia d'haver matolls secs ens vam trobar prats de flors i herba alta.

Verd per tot arreu

Dubtem que tornem a veure els Monegros tant verd en ple mes de Juny

Els Monegros és una de les comarques de l'Aragó. El seu nom és una conjunció de les paraules «Monts Negres», com es coneixia a la zona abans que els seus grans boscos de pins i sabines fossin talats i es desenvolupés l'actual hàbitat estepari, dividida entre les províncies de Saragossa i Osca . La serra d'Alcubierre travessa la comarca de nord-oest a sud-est, aconseguint la seva major altura en la muntanya Fosc, amb 822 m. La seva capital és Sariñena.
El clima és semiàrid amb escassa pluviositat i altes temperatures a l'estiu. Hi ha moltes llacunes, salades i basses, que formen el complex endorreic més important d'Europa. Destaquen la llacuna de Sariñena i la de la Platja.


Els prats plens de flors recorden més a els prats del Montseny que a els Monegros

Els Monegros posseeix un ecosistema únic a Europa més propi de les estepes orientals. El 1999 es va donar a conèixer el Manifest científic pels Monegros (MCM) que exigia, signat per més de 500 científics i investigadors amb els resultats de les espècies trobades, la ràpida declaració dels Monegros com a zona protegida. Aquest manifest diu en el seu pròleg:

“Els Monegros són un ecosistema singular, madur, únic a Europa, la riquesa biològica ha demostrat ser excepcionalment important en termes quantitatius i qualitatius. La biocenosi documentada dels Monegros sobrepassa les 5.400 espècies biològiques, xifra superior a la coneguda de qualsevol altre hàbitat nacional o europeu, presentant el major índex de novetats taxonòmiques (noves espècies per a la ciència) de tot Europa en el que va de segle, amb un alt grau d'endemismes i cites úniques per al continent i amb nombrosos exemples de distribucions biogeogràfiques i adaptacions ecològiques noves d'enorme interès científic. No existeix, amb dades objectives i contrastades, cap altra zona o espai físic en el nostre territori nacional, i potser a tot Europa, que pugui si més no comparar-se a les singularitats, novetats, raresa i riquesa biològiques que avui estan documentades científicament de Los Monegros.”
 Exemplar de (Pyronia bathseba)


Durant la tarda del divendres vam fer un reconeixement del lloc, per veure els canvis produïts al llarg de l'any i organitzar les zones i objectius de captura. Es van muntar unes quantes xarxes, en punts d'aigua al llarg del camí i en unes petites clapes de tamarius i, ja caiguda la nit, enfilem camí cap el poble de Tardienta per sopar i agafar forces per a la primera sortida nocturna.

 
Abeuradors per perdius on aprofitem per encerclar-los de xarxes

Com altres anys, la primera sortida nocturna estava preparada per a la captura de Torlits (Burhinus oedicnemus), quan arribem al lloc de captura veiem un Sisó (Tetrax tetrax) aixecar-se del lloc d'anellament, malgrat els nostres intents no vam trobar la manera d'anellar-lo amb tot es va aixecar un fort vent que va impossibilitar l'ús de les xarxes. Així i tot, no ens vam deixar amoïnar, i vam anar a recórrer les casa velles, abandonades o usades temporalment pels pastors per comprovar que espècies niaven en cadascuna d'elles. Finalment, per escalfar motors i no anar-nos de buits al llit, vam anellar diverses colònies de Gralles de Bec Vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax).


La nit va ser productiva en el control dels domidors de gralles de bec vermell


Tot l'equip en el muntatge de les xarxes

Dissabte va matinar plovent a bots i barrals i després de donar un cop d'ull per la finestra decidim que no era possible anellar sense garantir la seguretat dels ocells i ens tornem al llit fins que cap allà les 8'00 veient que comença a parar la pluja i s'obren algunes clarianes ens anem a obrir les xarxes i fer alguns anellaments.



A la tarda preparem el terreny per l'endemà i realitzem una bona "escampada de xarxes" en previsió de fer una molt bona jornada, amb alguns anellaments ocasionals dels ocells que capturàvem mentre fèiem el muntatge.
La nit es va concloure el control dels dormidors en les cases abandonades repartides pel territori on dormen diverses espècies d'ocells, principalment de gralles de bec vermell.


Diumenge ens vam llevar amb pluja, vam recollir amb pluja i vam marxar amb pluja, donant per tancada la visita més humida que ha fet el grup als Monegros amb la frase més dita durant tota la sortida "mai havia vist això tant verd, amb tanta aigua i amb l'herba tant alta".

Mascle de tallarol trencamates (Sylvia conspicillata)

Amb tot es va fer una bona sessió i bones captures amb el següent resultat:

- Trobat (Anthus campestris) - 1
- Cogullada vulgar (Galerida cristata) - 1
- Capsigrany (Lanius senator) - 1
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata) - 2
- Tallarol trencamates (Sylvia conspiscillata) - 1
- Còlit ros (Oenanthe hispanica) - 3
- Passerell (Carduelis cannabina) - 19
- Cadernera (Carduelis carduelis) - 11
- Pardal roquer (Petronia petronia) - 5
- Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) - 4
- Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) - 25
- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) - 1

Un total de 74 ocells de12 espècies diferents.

Jove de tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Dos bellíssims exemplars de mascle de  còlit ros (Oenanthe hispanica)

Trobat (Anthus campestris)


Mascle de passerell (Carduelis cannabina)


Pardal roquer (Petronia petronia)

Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)


Irene i Ángel amb les últimes gralles de bec vermell de la temporada

Aquestes jornades han estat realitzades gràcies a la participació de: Ignasi Toranzo, Irene Arroyo, Joan Elias, Ángel Fernández, Frederic Sànchez, Pere i de Jordi Rodríguez.
Agraïm les fotos cedides per les "IS" del grup, Irene i Ignasi.

Ignasi poques vegades surt a les fotos dons normalment està darrera la càmera

1 comentari:

  1. Una pena no haver pogut assistir!! A Salamanca la pluja també ens la va jugar... Aviam si la propera!

    ResponElimina