Hivern a Can Manent: menjadores a prova!

Durant el mes de desembre vam realitzar dues jornades matinals aleatòriament, per tal de comprovar l'efectivitat de les noves menjadores instal·lades enguany a la finca. Aquestes foren construïdes manualment amb molta cura i precisió, i seguidament foren ubicades en noves zones, resultant ser molt adients per a l'accesibilitat dels ocells.

Volem iniciar aquesta publicació agraïnt infinitament l'esforç i treball realitzats als pioners d'aquesta "collita", els nostres particulars "conreadors": Ángel, Fermín i Ignasi.

A continuació, un petit resum de les últimes activitats d'anellament de l'any 2013 a Can Manent, classificades per dates.

7/12/13

Malgrat les dificultats que anaren sorgint durant la setmana, finalment es va poder organitzar una jornada gràcies a la desinteressada generositat d'Àngel i el seu germà Ramon, que ens van facilitar l'accés a la finca i les seves instal·lacions. Els participants foren: Antonio (com anellador), Ignasi, Jaime i Frederic.

Finalitzant una de les batudes

La jornada començà a les 6:30, muntant i distribuint un total de 7 xarxes a una temperatura per sota dels 0º. Tot i que a primera hora feia fred gèlid, al llarg del dia la temperatura anà ascendint fins arribar a assolir una sensació agradable. Les captures van ser prou abundants i es van distribuïr de manera homogènia durant tot el matí, incloent un bon nombre de controls tant d'Aranzadi com d'ICONA. 

Aspecte glaçat de la bassa i el seu entorn. Al fons, Antonio.

Frederic i Jaime transportant els ocells a la taula d'estudi, caminant sobre la gebrada herba.

Jaime aprofità la bona quantitat i varietat d'ocells per fer un últim "esprint" abans de presentar-se a la prova d'anellador expert. Frederic, aportà bons coneixements i opinions. Antonio, en qualitat d'expert, a part de ser l'encarregat de l'anellament, es convertí en "l'encantador de gossos"?

En total, uns 107 ocells de 18 espècies diferents:

1. Durbec (Coccothraustes coccothraustes) = 
2. Tord (Turdus philomelos) = 1
3. Merla (Turdus merula) = 4
4. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 10
5. Pardal de bardissa (Prunella modularis) = 6
6. Pardal comú (Passer domesticus) = 7
7. Repicatalons (Emberiza schoeniclus) = 5
8. Cuereta blanca (Motacilla alba) = 1
9. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) = 12
10. Mallerenga carbonera (Parus major) = 17
11. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) = 8
12. Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) = 1
13. Cargolet (Troglodytes troglodytes) = 3
14. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) = 13
15. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) = 3
16. Pinsà (Fringilla coelebs) = 4
17. Cadernera (Carduelis carduelis) = 9
18. Verdum (Carduelis chloris) = 2

Cadernera (esquerra) i Durbec (dreta)

21/12/13

Continuant amb els mateixos objectius de dues setmanes enrere, alguns membres del grup ens vam tornar a reunir per realitzar una nova jornada. Entre els assistents presents consten: Jorge de Pedro (com anellador), Ignasi (com artífex), Antonio, J.A. Bozas, Manolo i Fermín (matinador i muntador que va haver de marxar després de la 1ª ronda degut a compromisos laborals). Malgrat no haver estat present, volem agraïr profundament a l'amfitrió Àngel pel seu prèstec de material.

Es van muntar un total de 8 xarxes al costat de les menjadores. La jornada fou engrescada i molt enfeinada, ja que es van prendre les mesures biomètriques de tots els individus. Tot i que no fou especialment prolífera en quant a fringíl·lids, el volum de captures va ser molt aproximat al de l'anterior jornada, també amb controls dels dos remitents habituals a la nostra regió.

Jorge (anellador) pren les mesures mentre Ignasi (apuntador) escolta i anota.

En total, 100 ocells de 19 espècies diferents:

1. Tord (Turdus philomelos) = 2
2. Merla (Turdus merula) = 3
3. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 5
4. Pardal de bardissa (Prunella modularis) = 3
5. Pardal comú (Passer domesticus) = 1
6. Pardal xàrrec (Passer montanus) = 1
7. Repicatalons (Emberiza schoeniclus) = 3
8. Rossinyol bord (Cettia cetti) = 1
9. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) = 3
10. Mallerenga carbonera (Parus major) = 11
11. Mallerenga petita (Parus ater) = 1
12. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) = 6
13. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) = 1
14. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) = 19
15. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) = 5
16. Pinsà (Fringilla coelebs) = 3
17. Cadernera (Carduelis carduelis) = 16
18. Verdum (Carduelis chloris) = 5
19. Gafarró (Serinus serinus) = 11

Finalment, observant tots els resultats d'aquestes dues jornades, podem concloure que la "collita" està donant ja els seus fruits, i per tant, assumim que les noves menjadores es troben a ple rendiment!!

Ja estem impacients i emocionats per saber quines sorpreses ens trobarem durant els dos mesos d'hivern del proper any nou... Estarem encantats que ens acompanyeu en la missió!!

Els ocells d'Esparreguera a l'hivern (2ª part)

Tal com estava previst, la jornada matinal de continuació sobre l'estudi dels ocells hivernals d'Esparreguera, duta a terme aquest mateix matí, s'ha esdevingut exitosament! Aquesta vegada, l'anellador encarregat fou Jorge de Pedro acompanyat de l'inimitable amfitrió: Frederic!!

Vista de les oliveres de la zona i al fons, l'espectacular muntanya de Montserrat

Igual que l'útima vegada, Frederic ja ha deixat l'estació preparada i muntada la nit abans per tal d'avançar feina i reduïr esforços. Segons paraules de Jorge: anellar amb ell és com anar a dinar a "taula posada", demostrant excel·lents atencions, saber estar i "savoir faire".

Aspecte de la taula de treball amb tot el material requerit.

La jornada ha estat bastant assossegada, amb bon temps i abundants captures. Tanmateix, la varietat d'exemplars ha sigut equivalent a la de la 1ª sessió, incloent l'anellament de dues espècies que, tot i ser presents normalment a l'àrea, l'altra vegada no es van capturar: el Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i el Pardal de bardissa (Prunella modularis).

A destacar el registre d'individus re-capturats (control) amb els tres remitents comuns a Catalunya: ICONA, Aranzadi i Rings.cat; fenòmen probablement atribuïble a les bones condicions del biòtop per a la residència dels ocells.

Exemplars de la família Turdidae: esq. Merla femella, dr. Tord comú

El recompte final és de 57 ocells de 6 espècies diferents, distribuïts de la següent manera:

1. Pardal de bardissa (Prunella modularis) = 1
2. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) = 41
3. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) = 6
4. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 4
5. Tord (Turdus philomelos) = 1
6. Merla (Turdus merula) = 4

Jove de l'any (codi EURING 3) de Pardal de bardissa, característica determinable pel color de l'iris.

L'espècie més abundant en la zona, el Tallarol de casquet.

Desitgem realitzar més jornades hivernals el pròxim any en aquesta contrada, amb la missió de poder ampliar els coneixements obtinguts fins ara sobre la seva diversitat! Voldreu acompanyar-nos??

Els ocells d'Esparreguera a l'hivern (1ª part)

Dissabte dia 23, després de la setmana intensa de pluges, vam organitzar una jornada d'anellament molt esperada a l'estació d'Esparreguera, que ja feia temps que restava pendent.

Tot i el fred que els darrers dies destacava a tot Catalunya, no es van tòrcer les nostres intencions. Amb una temperatura mínima de 4ºC a primera hora del matí, i unes ratxes de vent que augmentaven la sensació de fred fins a aparentar els 0ºC, la nostra resistència fou implacable i no ens vam aturar fins finalitzar el treball cap a les 13h.

La taula d'anellament quasi al complet!

El primer ocell interessant del dia fou el Gaig (Garrulus glandarius), de la família dels còrvids. La seva datació és prou singular, ja que a part de determinar possibles contrastos en el plomatge per distingir si durant l'estiu/tardor previ l'individu realitzà una muda parcial o una muda completa, també cal comptar el número de barres transversals negres que apareixen en la ploma gran cobertora (GC) més externa de l'ala: de 10 a 12 en adults i de 6 a 9  en juvenils (Svensson, 1992). En el nostre cas doncs, es tractava d'un exemplar adult de codi EURING 4 (nascut abans de l'any en curs).

El futur anellador auxiliar Pancho manipulant el seu 1r Gaig (Garrulus glandarius) alhora que l'anelladora anotava les dades biomètriques facilitades.

Als voltants de mig matí ens van honrar amb la seva visita Iñaki i Meritxell, amb els seus fills, que aportaren un toc més familiar, dinàmic i acollidor a la jornada.

Meritxell disposada a alliberar el mascle adult de Merla (Turdus merula)

Oleguer i Jofre observen encuriosits un Tallarol de Casquet (Sylvia atricapilla) a punt de ser retirat de la xarxa.

En total, malgrat les inconveniències climatològiques, vam capturar un total de 35 ocells de 6 espècies diferents:

1. Gaig (Garrulus glandarius) = 1
2. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 1
3. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) = 1
4. Tord (Turdus philomelos) = 1
5. Merla (Turdus merula) = 2
6. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) = 28

Tot i que haviem previst més varietat d'ocells, la jornada esdevingué suficientment entretinguda, particularment amb la determinació de l'edat dels Tallarols de Casquet (Sylvia atricapilla), molt sovint costosa.

Volem agraïr la bona coordinació d'aquesta jornada al nostre company, autòcton de la zona, Frederic, el qual fou un magnífic amfitrió, ja que va habilitar tot sol l'àrea d'estudi  el dia abans i va muntar amb previsió unes quantes xarxes per tal d'avançar feina. Sense el seu esforç i constància, l'optimització de la jornada no hagués estat possible! A més va preparar uns deliciosos entrepans de fuet i pernil a tots els assistents, per tal de recuperar forces i resistir millor el clima advers!! Què més es pot demanar?

Esperem doncs poder realitzar ben aviat una altra sessió d'anellament en aquesta àrea abans que acabi l'any, per tal de treure'ns l'espina que ens ha quedat amb l'expectativa de poder capturar encara més espècies que hi duen ser presents.

Aleshores esteu tots convidats a la que serà la 2ª part dels ocells d'Esparreguera a l'hivern!

Us hi esperem!!

Referències:
Svensson, L. (1992). Garrulus glandarius. Pp. 264-265 in: Identification Guide to European Passerines. Lullula, Torekov, Sweden.

Nou curs, nova jornada, nou èxit a Can Manent

El cap de setmana del 9 i 10 de novembre membres del grup Parus van realitzar conjuntament amb l’Institut de Biodiversitat Tropical, el mòdul de manipulació i prevenció de riscos en el maneig d'aus i quiròpters, de cara a poder reaccionar davant de situacions de perill i saber manipular correctament la fauna, així com per treballar en centres de recuperació de fauna.

Aquesta és la cinquena vegada que realitzem aquest mòdul a l’estació ornitològica de Can Manent, on han passat un centenar d’alumnes de diversos llocs de la Península Ibérica i d’arreu del món com de Mèxic, Itàlia i Perú entre d’altres.

D’altra banda vam dedicar una bona part del curs a practicar i avaluar el nostre propi comportament amb el maneig de quiròpters i ocells. Tot plegat per tal de romandre a punt per poder realitzar els  projectes de recerca i conservació.

A part de les xerrades i explicacions fetes per diversos membres del grup, també comptàvem amb l'ajuda i el privilegi de l'Anna Dalmau, experimentada ornitòloga i membre de la Fundació World Nature (dedicada a conservar espais naturals, espècies en perill, cooperar per al desenvolupament, divulgar, educar i sensibilitzar).

L’Anna ens va delectar amb una interessantíssima conferència sobre diversos projectes de l'Institut Català d’Ornitologia, més concretament sobre el Projecte Orenetes.

 Raquel i Anna dels centres de recuperació de Vallcalent i Torreferrussa.

El resultat de les dues jornades va ser de 186 ocells de 13 espècies diferents:

1. Blauet (Alcedo Atthis) = 1
2. Titella (Anthus pratensis) = 2
3. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) = 42
4. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) = 6
5. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) = 82
6. Pardal comú (Passer domesticus) = 10
7. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 16
8. Merla (Turdus merula) = 13
9. Tord comú (Turdus philomelos) = 1
10. Rossinyol bord (Cettia cetti) = 7
11. Raspinell (Certhia brachydactyla) = 1
12. Pinsà (Fringilla coelebs) = 1
13. Bitxac (Saxicola torquata) = 1

Els primers Repicatalons ja han arribat a passar l'hivern a Can Manent.

Per segona vegada hem capturat aquest curiós exemplar de merla amb el cap de color blanc.

 Com sempre el Blauet és l'estrella de la jornada.

 També van realitzar practiques de muntatge i desmuntatge de  l'estació d'anellament.

Aquestes dues jornades i l'éxit del curs realitzat, han estat possibles gràcies a: Ángel Fernández, Ignasi Toranzo, Frederic Sànchez, Fermin Rodríguez, Antonio España, Sandra Gurri, Jordi Rodríguez, Anna Dalmau (Fundació World Nature), Raquel Larios, Anna Vilà (Centres de recuperació de fauna) i a l'assistència de tots els alumnes del curs de maneig de l'IBT.

 

Foto de grup del curs de maneig.

Hem d'agrair a Frederic l'aportació de les fotos per realitzar aquesta pàgina.

Nit d'Aloses i més espècies matinals

Divendres 18 al vespre s'encetà a Can Manent el que seria enguany una altra, més que notable però relaxada, jornada nocturna d'Aloses (Alauda arvensis), i que continuaria fins al migdia del dissabte 19 amb d'altres espècies engrescadores.

La mateixa tarda, els companys Àngel i Ignasi ja es van trobar a la finca per començar a muntar un considerable nombre d'almenys 15 xarxes. La resta de membres es va anar afegint a mesura que podia i trobava el moment: seguidament es va unir Sandra, i més tard aquella nit arribaren Fermín, Jaime i Sònia (nova participant llicenciada en física i aficionada a l'ornitologia). Companys com Natàlia i Lluís arribaren ben entrada la matinada, i Jorge de Pedro una estona després. 

Alguns van complir amb les aproximadament 16 intenses hores de jornada i altres no, ja que hi havia participants que només van poder estar-se una estona a la nit, altres que tenien que marxar d'hora de bon matí, i altres que sols podien estar des de l'alba fins al migdia següent. Tot i així, l'harmonia i la diversió estigueren garantitzades en cada profitós moment.

Registre de les primeres captures ben entrada la nit

La nit va estar acompanyada per un particular lluna plena amb eclipsi de penombra que afavorí el pas del nostre objectiu principal: les Aloses (Alauda arvensis) en plena migració. En una de les tongades es van arribar a anellar i mesurar 15 seguides!

Una de les últimes Aloses capturada al matí

L'activitat va ser constant durant tota la nit i part del matí gràcies al repartiment de torns, tasques i zones de batuda mitjançant tots els assistents.

L'únic Bec de Corall Senegalès (Estrilda astrild) que aparegué al matí, una espècie de moixó natiu de l'Àfrica subsahariana.

Àngel i Jaime fent la ronda en la zona de Piracanta

Al migdia, un cop acomplertes les nostres finalitats, vam recollir satisfets i coordinadament tots plegats, entre rialles, acudits, teories sobre la vida i la calor, que ja es feia presa del dia.

 

Tot un èxit de jornada molt treballada, l'esforç de la qual ha aportat resultats valuosos i ben merescuts, amb un total de 141 individus de 19 espècies diferents:

1. Alosa vulgar (Alauda arvensis) = 37
2. Titella (Anthus pratensis) = 1
3. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) = 52
4. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) = 3
5. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) = 5
6. Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) = 6
7. Pardal comú (Passer domesticus) = 9
8. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 8
9. Merla (Turdus merula) = 4
10. Tord comú (Turdus philomelos) = 4
11. Mallerenga carbonera (Parus major) = 3
12. Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) = 2
13. Rossinyol bord (Cettia cetti) = 1
14. Cuereta blanca (Motacilla alba) = 1
15. Raspinell (Certhia brachydactyla) = 1
16. Pinsà (Fringilla coelebs) = 1
17. Verdum (Carduelis chloris) = 1
18. Bec de corall Senegalès (Estrilda astrild) = 1
19. Polla d'aigua (Gallinula chloropus) = 1

PARUS en el Dia Mundial dels Ocells

El passat diumenge 6 vam celebrar "El Dia Mundial dels Ocells" a Sta. Eulàlia de Ronçana, conjuntament amb altres entitats.

La zona escollida enguany per a les activitats i exposicions fou el Parc de Can Font, al costat del riu Tenes. 

Preparant els estands

El que al principi semblava que seria una jornada monòtona, ja que en les dues primeres voltes de bon matí van caure ben pocs ocells, finalment es convertí en un matí prou entretingut, gràcies a la sempre agradable companyia del Blauet (Alcedo atthis) i de 3 Ànecs Collverds (Anas platyrynchos) que es van capturar gràcies a una flamant estratègia del grup!

L'exemplar femella de Blauet, l'estrella del dia, va deixar embadalits a tots els xics

L'anellador Fermín, sostenint aquest exemplar de Xoriguer (Falco tinnunculus) pertanyent al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa.

Fermín de seguida va explicar els trets més significatius d'aquesta espècie de rapinyaire, tan comuna en les nostres contrades. 

Els nens posaren màxima atenció en la seva divulgació científico-educativa.

Alternativament, la diada va estar farcida d'altres activitats com sortides guiades d'observació d'aus, a més de tallers de caixes niu i menjadores, que promogueren un aprenentatge constant en diferents àmbits i per a totes les edats. 

El bon clima, l'alta participació i il·lusió de tots els menuts van ser uns ingredients primordials per la bona organització i gestió dels esdeveniments.

Els membres Àngel i Frederic ensenyant a muntar caixes niu

Àngel exhibint un mascle d'Ànec Collverd, un cop anellat, als assistents

En conclusió, la jornada es podria qualificar com a tot un ÈXIT! Excel·lent matí, diversitat de captures i bona companyia. En total es van anellar 22 individus de 13 espècies diferents:

1. Ànec Collverd (Anas platyrynchos) = 3
2. Tudó (Columba palumbus) = 1
3. Blauet (Alcedo attis) = 1
4. Cuereta Torrentera (Motacilla cinerea) = 2
5. Pit-roig (Erithacus rubecula) = 2
6. Tord Comú (Turdus philomelos) = 1
7. Merla (Turdus merula) = 1
8. Tallarol de Casquet (Sylvia atricapilla) = 2
9. Rossinyol Bord (Cettia cetti) = 2
10. Mosquiter Comú (Phylloscopus collybita) = 1
11. Mallerenga Carbonera (Parus major) = 1
12. Mallerenga Petita (Periparus ater) = 1      
13. Mallerenga Blava (Cyanistes caeruleus) = 3
           

Alliberament dels Ànecs Collverds. Els participants es van quedar ben impressionats!

Aquesta jornada fou possible gràcies a la col·laboració conjunta dels membres: Àngel, Antonio, Fermín, Frederic, Jose, Sandra i la visita exclusiva de la veterinària Maria Burguera, participant en un dels cursos impartits per PARUS-IBT.

US HI ESPEREM EL PROPER ANY!!

Anellament de Pardal d'ala blanca a Suïssa

El nostre projecte d'estudi del Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) iniciat a l'hivern del 2005, segueix oferint informació molt interessant en quant a connectivitat entre les poblacions dels Alps i Pirineus, amb una recent recuperació d’un individu anellat al Pirineu Gironí i recapturat als Alps Italians. Sens dubte, el projecte va agafant molta força gràcies a la il·lusió, treball i esforços per part de tot el grup.

Fins a la data, són tres els exemplars pels quals hem obtingut informació referent als moviments entre Alps i Pirineu, amb dos individus anellats a Catalunya i recapturats al Alps (Suïssa i Itàlia) i un altre anellat als Alps Austríacs i recapturat durant l’hivern al Pirineu Català (veure propera nota a l’Abellerol, revista del Institut Català d’Ornitologia). Gràcies a aquestes recuperacions hem descobert que el Pardal d'ala blanca a la nostra àrea d'estudi (Europa occidental) no és totalment sedentari, i a més de realitzar moviments altitudinals durant l’hivern (com ja es conegut), també realitza moviments latitudinals que almenys connecten les poblacions reproductores dels Alps i les hivernants del Pirineu Oriental.

No obstant això, encara hi ha molts interrogants sobre la connectivitat entre poblacions reproductores i hivernants com ara als Alps i Pirineu. Per exemple, es desconeix en quina proporció els individus hivernants al Pirineu procedeixen d’altres poblacions reproductores (i.e. quin nombre d’individus arriben cada any? En quina mida estan marcats per les condicions meteorològiques? Quines condicionants ecològiques fan que els individus es desplacin a passar l’hivern lluny de les seves àrees de cria?...). És per això que l'any 2012 vam ampliar el nostre projecte d’estudi del Pardal d’ala blanca, amb la intenció de poder abordar algunes d’aquestes qüestions. Per exemple, hem començat un estudi d’anàlisi d’isòtops estables a les plomes dels individus hivernants del Pirineu Català per tal de fer una aproximació al volum de individus que arriben de les poblacions reproductores dels Alps. Per poder-ho dur a terme, serà imprescindible que els valors isotòpics dels reproductors a Pirineu i Alps mostrin clares diferències, fet que encara està per testar.

En el marc d’aquest projecte, aquest juliol de 2013 el nostre company Jaime Resano s'ha desplaçat als Alps de Suïssa per prendre mostres d'alguns Pardals d'ala blanca reproductors allí. A continuació, publiquem la crònica sobre la seva aventura per terres suïsses, escrita per ell mateix:

"El vol a Zürich va ser el començament de l'aventura, ja que sobrevolar els cims dels Alps des d'un principi em va deixar bocabadat. Quina majestuositat de paisatges!

De Zürich, vaig agafar un tren a Sion (Valais) on m'esperava Raphael, un company investigador a la Universitat de Bern (Suïssa) que coneix com pocs els racons d'aquelles terres. Només arribar, vam fer apilament d'embotits, formatges i fruita local per carregar les cistelles i començar la recerca dels nivalis. Gratament, aquella mateixa tarda vam agafar la primera parella a una zona de pas fronterer amb Itàlia (Coll del Gran Sant Bernat), on ja s'havien vist nivalis aquesta temporada de cria (tipus ornithocat aquí). Difícil començar d’una millor forma!"  

Impressionants els paisatges alpins!

Llengua glaciar que mostrava un gran retrocés de les masses de gel durant les últimes dècades

Tot un privilegi poder gaudir d'aquest lloc amb cims encara molt nevats

"El pla era molt similar en tots els llocs, buscar nius en construccions humanes i observar moviments per col·locar xarxes. Si podíem, col·locàvem just en la façana on estava el niu. Clar que els nivalis no són ximples, sinó molt espavilats, i veien la xarxa tractant d'evitar-la. Tot i així, així va ser com vam capturar els 2 primers individus. Al capvespre del divendres vam agafar el cotxe en direcció al següent punt de mostreig, el qual distava una llarga estona (això sí, pensant en distàncies a Suïssa que no deixen de ser relativament curtes). La idea va ser fer nit i clarejar al lloc on mostrejaríem dissabte al matí. Arribem, muntem tenda de campanya a més de 2000m (quin gust no patir la calor sufocant de BCN) i després d'un bon sopar amb embotits i formatges locals, i una petita conversa fins i tot en castellà, a descansar una estona! Doncs a les 5 despuntava el sol, i amb ell nosaltres."

    Primera nit amb la frescor de la muntanya

"El dissabte també va donar els seus fruits, podent capturar 3 nivalis més (1 mascle en el lloc on dormíem, i una altra parella en una caseta d'estiu lluny del primer punt a on ens vam desplaçar durant la tarda). De nou, va arribar la nit i aquesta vegada vam ser a un territori de Duc a veure si hi havia moviment. No vam veure Duc, però sí que em va mostrar un niu d'Àguila daurada just a les paredasses de davant.

Amb el so de l'aigua corrent i els esquellots del bestiar boví ens llançàrem de nou a dormir en la tenda. Diumenge no va donar els seus fruits, malgrat intentar capturar-los en 2 llocs diferents, no va haver-hi sort. Per fi aquella nit vam poder donar-nos una dutxa a casa de Raphael i gaudir d'un sopar calent en companyia de la seva dona, fills i amics."

Raça d'ovella als Alps

Mascle de Cabra salvatge dels Alps (Capra ibex) jugant a fer acrobàcies

"Dilluns va clarejar tan ràpid com els anteriors dies, i encara que havia d'agafar el tren de tornada a l'aeroport sobre les 15h, el matí prometia. A les 8h ja havíem capturat una altra femella en una capella situada en un petit llogaret. Almenys un poll de l'any treia el cap tímidament, veient-se molt crescut i desenvolupat."

Exemplar de Pardal d’ala blanca anellat amb anella convencional a tars dret, i de plàstic color taronja (anella de lectura a distància) al tars esquerre

Patró de l’ala d’una femella de Pardal d’ala blanca anellat

"Per acomiadar-nos finalitzàrem en una estació d'esquí (la segona que visitàvem), on vam veure polls volanders (potser ja era una mica tard), així com algun adult que va fer cas omís al reclam (per cert, els mascles entren al reclam, així com alguna femella). 

Es va acabar el temps, tocava tornar amb la satisfacció d'haver obtingut alguna mostra que servirà de manera orientativa per veure quins valors isotòpics tenen els pardals d’ala blana reproductors als Alps."

A Catalunya, fins abans d'emprendre el nostre estudi, només s'havien anellat dos exemplars de Pardal d'ala blanca. El grup PARUS, amb Ángel Fernández Martín com a desenvolupador d’aquest projecte, ha anellat des de 2005 més de 1000 nous exemplars. En aquest projecte comptem amb la col·laboració del “Grupo Ibérico de Anillamiento” als Pics d'Europa per prendre mostres dels exemplars que crien allí, així com Juan Antonio Gil, membre de la “Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos” amb qui hem estat capturant nivalis en les immediacions d'“Ordesa Monte Perdido” durant l’estiu de 2012 i 2013. Aquest projecte també compta amb l'estimable col·laboració del Dr. Keith Hobson, investigador amb qui estem fent tots els anàlisis isotòpics, el Dr. Raphael Arlettaz, amb qui em establert contacte a Suïssa, i el Sr. Eliseo Strinella, un dels investigadors que més ha estudiat l'espècie a Europa i que molt amablement ha cedit mostres del individus reproductors e hivernats als Monts Apenins d'Itàlia. Moltes gràcies a tothom!

Volem agraïr profundament al nostre company Jaime tot el seu esforç i dedicació, i donar-li les gràcies per aquesta aventura que ha emprès en solitari per aportar les mostres dels Alps.