El passat divendres 30 de setembre a la matinada, diversos membres del grup Parus van decidir posar rumb cap una zona entre canyissar i cultiu a Tordera, amb la intenció de passar el dia allà anellant i controlant el pas migratori en aquesta zona. Encara de nit, decidits, van obrir diversos passadissos entre el canyís i, encara que la zona semblava diferent, la confusió que genera la nit ens va fer seguir endavant i muntar totes les xarxes en els millors llocs possibles. Un cop muntades les xarxes, i ja de dia, fent una passejada per la zona ens vam adonar de que la zona estava molt modificada i que a on abans hi havia canyís, ara havia tomaqueres o blat de moro, i allà on no hi havia res conreat el terreny estava aixecat per maquinària pesada. Ens trobàvem en un terreny molt modificat i extremament diferent al que el grup havia trobat altres anys. A més, encara que eren les primeres hores del matí, no es sentien gaire aus al nostre voltant. Tanmateix, no ens vam desanima i vam deixar funcionar les xarxes. Però a poc a poc ens vam anar adonant que les nostres sospites eren certes i que la densitat d'aus era molt baixa. Tot i així vam poder veure unes quantes tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), pit-rojos (Erithacus rubecula), un parell de trists (Cisticola juncidis) i algunes mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus) entre altres. En total les captures del matí van ser 22:
2 .... Merla (Turdus merula)
4 .... Rossinyol bord (Cettia cetti)
2 .... Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 .... Pic de corall (Estrilda astrid)
3 .... Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
2 .... Trist (Cisticola juncidis)
5 .... Mosquiter comú (Phyloscopus collibita)
3 .... Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
El blauet va ser el primer en caure per la tarda
Prou decebuts per l'estat del lloc, vam estar a punt d'abandonar i marxar a casa a migdia, però després d'unes quantes trucades d'altres membres del grup que van donar l'avís de pas d'orenetes pels voltants del riu Besos, vam decidir canviar de pla. Amb esperances renovades, vam recollir tot el material i ens vam posar direcció a la Llagosta. Un cop allà, un altre membre del grup esperava per a prendre el relleu i activar la resta del grup. Gràcies al seu entusiasme i habilitat de planificar el muntatge, la coordinació del grup va ser perfecta: primer obrir passadís en canyís per a una xarxa de 12 i una altra de 18 m. Un cop oberts, vam anar al riu, que anava molt crescut i com que no portàvem badeadores, no el podíem creuar. Bé, no ho podíem creuar per on sempre posàvem les xarxes, però vam provar més amunt i vam travessar el riu amb altres xarxes.
Tal i com ens havien informat, pel cel voleiaven prou orenetes, però a mesura que s'acostava la nit (cap a les 20 hores ), cada vegada passaven bàndols més grans, fins que va arribar un punt en què al cel més que bàndols orenetes, semblaven eixams d'orenetes. Centenars d'orenetes i algun falciot volaven sobre els nostres caps.
Centenars d'orenetes al voltant dels canyissars
La pena va ser que el grup portava tot el dia en actiu i, la majoria, havia d'atendre altres compromisos familiars, de manera que es va decidir recollir les primeres 100 orenetes que havien caigut i recollir les xarxes per poder tornar aviat a casa. Tot i així, encara se'ns escapa un somriure quan pensem en aquest moment en què tantes orenetes volaven al nostre voltant. I bé, divendres que bé provarem un altre cop, i aquesta vegada sense presses i sense compromisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada