dilluns, 17 d’octubre del 2011

Estudi del Rossinyol del Japó a la Serra de Marina

Aquest dissabte 15 d'octubre i dintre de l'estudi que PARUS realitza sobre el Rossinyol del Japó, s'ha realitzat una jornada d'anellament a la Serra de Marina.
Matí fresc i sense calor on ja hem vist els primers jerseis, recornant-nos que ja fa dies que estem a la tardor, encara que la calor d'aquest dies passat ens ho fes oblidar.
El dia es llevà amb una agradable sensació amb uns 12ºC i va transcórrer amb una molt agradable temperatura d'uns 22ºC, sense vent i amb núvols intermitents que de tant en tant amagaven el sol.

El Bruel (Regulus ignicapilla) sempre present als anellaments a la Serra Marina.

Jornada mogudeta, dons el pas migratori estava molt activat amb molta preséncia de tallarols i pit-rojos que ens envoltaven i refilaven per arreu.
El resultat de les captures realitzades és el següent:

- pit-roig (Erithacus rubecula) - 38
- tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) - 53
- tord comú (Turdus philomelos) - 3
- merla (Turdus merula) - 3
- rossinyol del Japó (Leoithrix lutea) - 3
- mallerenga blava (Parus caeruleus) - 1
- bruel (Regulus ignicapillus) - 2
- pardal de bardissa (Prunella modularis) - 1
- mallerenga carbonera (Parus major) - 1

Un total  de 105 ocells anellats de 9 espècies diferents

El primer pardal de bardissa (Prunella modularis) d'aquesta tardor.

Moltíssims pit-roig (Erithacus rubecula) per arreu de la Serra.

L'estudi que estem realitzant amb els rossinyols del Japó consisteix en esbrinar mitjançant coloració el sexat i datat dels individus, esbrinar les mudes i la seva possible datació, calcular la població i distribució dels mateixos a les zones d'estudi.
Malgrat el seu nom,'rossinyol del Japó', aquest popular ocell de gàbia en realitat no és un veritable rossinyol ni procedeix del Japó, sinó que és un passeriforme de la família dels timàlids que habita en zones boscoses amb del sud d'Àsia, des del nord-oest de l'Himàlaia fins al sud de la Xina. A més, ha estat introduït a diferents llocs del món, com ara el Japó, les illes Hawai, l'illa Reunió i Catalunya.
Es tracta d'una espècie sense dimorfisme sexual, és a dir, sense caràcters físics que permetin distingir els dos sexes. Presenten una coloració verdosa a la part superior del cap, i groga a la part inferior que es va tornant més ataronjada a mesura que s’acosta al pit. Al voltant de l’ull presenta una franja d’una tonalitat groc clar, i la resta del cos és d’una tonalitat gris verdosa excepte les primàries de les ales, que són d’un color vermell ben marcat, amb els extrems amb franges de color negre blavós i groc. El bec és de color vermell.
S’alimenta de llavors, petits fruits i també d’insectes. És una espècie gregària, que sol trobar-se en grups de més de 10 individus, tot i que a l’època reproductora es torna més territorial i es troba en parelles.(Tret de la WEB del ZOO de Barcelona).

 Membres de PARUS mirant fitxes i notes dels Rossinyols del Japó (Leiotrix lutea).

Amb els ocells capturats obrim fitxes de muda i altres paràmetres per l'estudi.

 Comparativa de les mudes completes que estan realitzant aquest exemplars.

 Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea).

Un cop anellats i mesurats es retornen al medi.


En aquesta jornada: Ignasi Toranzo, Antonio España, Ángel Fernández, Carles Furquet, Jordi Rodríguez, Gonzalo Agudo, Jordi Prat i Miquel.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Anellant a St. Fost

Per fi un matí fresc d'anellament La veritat és que ja tocava. A hores d'ara de l'any ja hauríem d'anar una mica més abrigats del que anem ara. Amb les jaquetes cordades fins a a dalt, hem començat a muntar xarxes. Hem tingut sort perquè, en altres ocasions, la vegetació ha crescut molt i hem hagut d'estar "netejant la zona" per habilitar-la perquè les xarxes no s'enganxin. Aquesta vegada no ha estat així, i amb prou feines hem hagut de retocar gens.

 Mascle de bruel (Regulus ignicapilla)

 Mascle de tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Aquesta vegada no hem muntat un gran nombre de xarxes, solament cinc, però crèiem que seria suficient per intentar capturar i anellar un bon nombre de tallarols de casquet, ja que, normalment en aquesta època de l'any, aquí se solen anellar molts, ja que aquest enclavament és ideal per al pas migratori a la tardor. En aquesta ocasió no ha estat així. Només han estat 23 tallarols, cosa que ens ha sorprès molt, acostumats com estàvem a apropar-nos o superar el centenar d'aus gairebé sempre que hem anellat aquí

 Emilio i Antonio fent-li fotos a un rossinyol del japó

Xarxa

El total d'aus anellades aquest matí ha estat de 52, de 7 espècies diferents. Han estat aquest:

23.... tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
23.... pitroig (Erithacus rubecula)
1...... rossinyol del Japó (Leiotrhix lutea)
2.....  bruel (Regulus ignicapilla)
1.....  mallerenga carbonera (Parus major)
1.....  mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1....  merla (Turdus merula)

Hem fet aquesta jornada d'anellament Ignasi Toranzo, Jordi Rodríguez, Emilio Pagani i Antonio España.

Orenetes al Besos

A la tarda del passat divendres 7 d'octubre, contra vent i aigua, diversos membres de PARUS anaven decidits al riu Besòs amb la intenció de realitzar la major jornada d'orenetes de l'any. Tot i que al nostre voltant rondaven diversos cúmuls de núvols, només arribar ens vam disposar a muntar les xarxes en el canyissar. Fins aquest moment tot anava bé, però mentre acabàvem de muntar-les i discutíem si muntar alguna més o què fer, va començar a ploure. 

Mosquiter comú (Phylloscopus collibita)
Al principi no plovia gaire, i per això vam deixar les xarxes i ens vam protegir als cotxes esperant que passés. Cada vegada plovia més i més, però tot i així vèiem passar estols d'orenetes sobre els nostres caps i això ens va fer aguantar una mica més, fins que finalment, quan ja semblava tot perdut, va parar la pluja i vam poder tirar endavant amb els darrers estols d'orenetes. 

Membres del Grup recollint orenetes de les xarxes
Al final, el que semblava que seria una jornada malmesa, va acabar amb un total de 122 captures:

- pit-roig (Erithacus rubecula) - 1
- mosquiter comú (Phylloscopus collybita) - 3
- oreneta vulgar (Hirundo rustica) - 111
- mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) - 1
- bec de corall senegalès (Estrilda astrild) - 2
- boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)  - 4

Les orenetes joves (a l'esquerra) es poden diferenciar
de les adultes (a la dreta) a més de per la cua
per la coloracio del seu pitet
Les orenetas mascles (esquerra) es diferencian de les
femelles (dreta) per la mida de la cua
En aquesta jornada van participar Ángel Fernández, Jordi Rodríguez, Ignasi Toranzo, Sandra Gurri, Natalia Pérez i Sergio Hernández.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Dia mundial de les aus a Santa Eulalia

El passat diumenge 2 d'octubre, Grup PARUS va tornar a participar en la celebració del Dia Mundial de les Aus, al parc de Can Font de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental, Barcelona).
 

Els nens són els que més van gaudir durant tota la jornada

Al llarg del matí unes 100 persones van poder conèixer, mitjançant aquesta jornada d'anellament, les aus més comuns que poden trobar en aquestes dates al seu entorn més proper. A més a més, un cop realitzada la primera batuda, els més matiners van poder gaudir d'una excursió ornitològica, a traves del riu Tenes. I més tard, al llarg del matí, la jornada d'anellament va ser acompanyada de tallers per a nens i pares organitzats pel Grup d'Ornitologia del Tenes (GOT), des del taller de menjadors amb cacauets per mallerengues, passant per el taller de dibuixos, fins al taller de construcció de caixes-niu.

En total es va capturar una cinquantena d’aus, entre les quals van destacar en nombre els tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), que es troben en ple pas migratori, i els pit-rojos (Erithacus rubecula). Com cada any, no podia faltar el cridaner blauet (Alcedo athis) i les estilitzades cueretes torrenteres (Motacilla cinerea).
Jordi explicant les principals característiques del blauet

També vam poder gaudir d'un dels ocells més petits d'Europa, el bruel (Regulus ignicapillus), merles (Turdus merula), rossinyols bords (Cettia cetti), mallarengues carboneres (Parus major) i alguna boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).

Anellament d’un pit-roig

Per clausurar la jornada es va alliberar una parella de xoriguers vulgars (Falco tinnunculus) provinents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Finalment, per acomiadar-nos i comentar les impressions del matí acabem amb un pica-pica. 

Aquesta jornada va ser realitzada per Jordi Rodríguez, Ángel Fernández, Ignasi Toranzo, Antonio España, Manuel Flores i Sergio Hernández.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Matí a Tordera i tarda el Besos

El passat divendres 30 de setembre a la matinada, diversos membres del grup Parus van decidir posar rumb cap una zona entre canyissar i cultiu a Tordera, amb la intenció de passar el dia allà anellant i controlant el pas migratori en aquesta zona. Encara de nit, decidits, van obrir diversos passadissos entre el canyís i, encara que la zona semblava diferent, la confusió que genera la nit ens va fer seguir endavant i muntar totes les xarxes en els millors llocs possibles. Un cop muntades les xarxes, i ja de dia, fent una passejada per la zona ens vam adonar de que la zona estava molt modificada i que a on abans hi havia canyís, ara havia tomaqueres o blat de moro, i allà on no hi havia res conreat el terreny estava aixecat per maquinària pesada. Ens trobàvem en un terreny molt modificat i extremament diferent al que el grup havia trobat altres anys. A més, encara que eren les primeres hores del matí, no es sentien gaire aus al nostre voltant. Tanmateix, no ens vam desanima i vam deixar funcionar les xarxes. Però a poc a poc ens vam anar adonant que les nostres sospites eren certes i que la densitat d'aus era molt baixa. Tot i així vam poder veure unes quantes tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), pit-rojos (Erithacus rubecula), un parell de trists (Cisticola juncidis) i algunes mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus) entre altres. En total les captures del matí van ser 22:
2 .... Merla (Turdus merula)
4 .... Rossinyol bord (Cettia cetti)
2 .... Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 .... Pic de corall (Estrilda astrid)
3 .... Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
2 .... Trist (Cisticola juncidis)
5 .... Mosquiter comú (Phyloscopus collibita)
3 .... Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

El blauet va ser el primer en caure per la tarda
Prou decebuts per l'estat del lloc, vam estar a punt d'abandonar i marxar a casa a migdia, però després d'unes quantes trucades d'altres membres del grup que van donar l'avís de pas d'orenetes pels voltants del riu Besos, vam decidir canviar de pla. Amb esperances renovades, vam recollir tot el material i ens vam posar direcció a la Llagosta. Un cop allà, un altre membre del grup esperava per a prendre el relleu i activar la resta del grup. Gràcies al seu entusiasme i habilitat de planificar el muntatge, la coordinació del grup va ser perfecta: primer obrir passadís en canyís per a una xarxa de 12 i una altra de 18 m. Un cop oberts, vam anar al riu, que anava molt crescut i com que no portàvem badeadores, no el podíem creuar. Bé, no ho podíem creuar per on sempre posàvem les xarxes, però vam provar més amunt i vam travessar el riu amb altres xarxes.
Tal i com ens havien informat, pel cel voleiaven prou orenetes, però a mesura que s'acostava la nit (cap a les 20 hores ), cada vegada passaven bàndols més grans, fins que va arribar un punt en què al cel més que bàndols orenetes, semblaven eixams d'orenetes. Centenars d'orenetes i algun falciot volaven sobre els nostres caps.
Centenars d'orenetes al voltant dels canyissars
La pena va ser que el grup portava tot el dia en actiu i, la majoria, havia d'atendre altres compromisos familiars, de manera que es va decidir recollir les primeres 100 orenetes que havien caigut i recollir les xarxes per poder tornar aviat a casa. Tot i així, encara se'ns escapa un somriure quan pensem en aquest moment en què tantes orenetes volaven al nostre voltant. I bé, divendres que bé provarem un altre cop, i aquesta vegada sense presses i sense compromisos.