Aquest dissabte 15 d'octubre i dintre de l'estudi que PARUS realitza sobre el Rossinyol del Japó, s'ha realitzat una jornada d'anellament a la Serra de Marina.
Matí fresc i sense calor on ja hem vist els primers jerseis, recornant-nos que ja fa dies que estem a la tardor, encara que la calor d'aquest dies passat ens ho fes oblidar.
El dia es llevà amb una agradable sensació amb uns 12ºC i va transcórrer amb una molt agradable temperatura d'uns 22ºC, sense vent i amb núvols intermitents que de tant en tant amagaven el sol.
El Bruel (Regulus ignicapilla) sempre present als anellaments a la Serra Marina.
Jornada mogudeta, dons el pas migratori estava molt activat amb molta preséncia de tallarols i pit-rojos que ens envoltaven i refilaven per arreu.
El resultat de les captures realitzades és el següent:
- tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) - 53
- tord comú (Turdus philomelos) - 3
- merla (Turdus merula) - 3
- rossinyol del Japó (Leoithrix lutea) - 3
- mallerenga blava (Parus caeruleus) - 1
- bruel (Regulus ignicapillus) - 2
- pardal de bardissa (Prunella modularis) - 1
- mallerenga carbonera (Parus major) - 1
Un total de 105 ocells anellats de 9 espècies diferents
El primer pardal de bardissa (Prunella modularis) d'aquesta tardor.
Moltíssims pit-roig (Erithacus rubecula) per arreu de la Serra.
L'estudi que estem realitzant amb els rossinyols del Japó consisteix en esbrinar mitjançant coloració el sexat i datat dels individus, esbrinar les mudes i la seva possible datació, calcular la població i distribució dels mateixos a les zones d'estudi.
Malgrat el seu nom,'rossinyol del Japó', aquest popular ocell de gàbia en realitat no és un veritable rossinyol ni procedeix del Japó, sinó que és un passeriforme de la família dels timàlids que habita en zones boscoses amb del sud d'Àsia, des del nord-oest de l'Himàlaia fins al sud de la Xina. A més, ha estat introduït a diferents llocs del món, com ara el Japó, les illes Hawai, l'illa Reunió i Catalunya.
Es tracta d'una espècie sense dimorfisme sexual, és a dir, sense caràcters físics que permetin distingir els dos sexes. Presenten una coloració verdosa a la part superior del cap, i groga a la part inferior que es va tornant més ataronjada a mesura que s’acosta al pit. Al voltant de l’ull presenta una franja d’una tonalitat groc clar, i la resta del cos és d’una tonalitat gris verdosa excepte les primàries de les ales, que són d’un color vermell ben marcat, amb els extrems amb franges de color negre blavós i groc. El bec és de color vermell.
S’alimenta de llavors, petits fruits i també d’insectes. És una espècie gregària, que sol trobar-se en grups de més de 10 individus, tot i que a l’època reproductora es torna més territorial i es troba en parelles.(Tret de la WEB del ZOO de Barcelona).
Membres de PARUS mirant fitxes i notes dels Rossinyols del Japó (Leiotrix lutea).
Amb els ocells capturats obrim fitxes de muda i altres paràmetres per l'estudi.
Comparativa de les mudes completes que estan realitzant aquest exemplars.
Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea).
Un cop anellats i mesurats es retornen al medi.
En aquesta jornada: Ignasi Toranzo, Antonio España, Ángel Fernández, Carles Furquet, Jordi Rodríguez, Gonzalo Agudo, Jordi Prat i Miquel.
